SANT FÈLIX - DIARI DE VILAFRANCA (3)

Hi ha diversos complements imprescindibles a la Festa Major de Vilafranca, elements paral·lels als actes principals i que formen part de la convivència. Un d'ells és el vermut que es fa a diari i que reuneix familiars i amics a qualsevol dels molts bars i cafès que té aquesta població. A diferencia d'altres indrets de Catalunya, el vermut vilafranquí és, com les festes, diferent. Un dels meus plaers, quan arriben aquests dies, és beure cervesa Voll Damm de barril i no pas d'ampolla. Us asseguro que és un altre plaer per al paladar, no té res a veure l'una amb l'altra. La cervesa l'acompanyes amb el que aquí anomenen la "barreja". És un plat amb escopinyes, musclos, olives, anxoves, boquerons, tonyina i tot ben regat amb una salsa especial que fan als bars. Tot això, compartit amb els amics, supera mil vegades la millor mariscada del món.Segon element/complement: veure al mateix paisatge als vilafranquins de soca-rel i els visitants a la festa que, per la importància que té, cada any en son més. El que més predomina en aquests actes son els flaixos de les càmeres i les preguntes amb respostes educades que reben els qui mai han vist el que estan veient. A la entrada a ofici, la que veieu a la foto, van arribant els elements de la festa tot fent els seus balls. Ho fan de bon mati , en una plaça plena de turistes que pregunten que és cada cosa i que, a cada actuació, gasten un carret i obren la boca sorpresos. Al final, quan tots els balls i elements han arribat, es fa una ballada conjunta que fa esclatar aquest indret, la plaça, amb aplaudiments i llàgrimes d'emoció. Penso que és un dels actes on hi ha menys vilafranquins perquè, de bon mati, mig Vilafranca descansa de la festa del dia anterior i, educadament, cedeix el seu espai a plaça als qui mai ho han vist. Aquesta ballada conjunta té el seu màxim esplendor el dia seguent. Ahir es va fer la entrada oficial de Sant Fèlix a la Basílica de Santa Maria, la joia arquitectònica dels vilafranquins. Es torna a repetir la imatge que us deia de tots els balls i elements ballant però aquesta vegada de nit. No té punt de comparació perquè se suma a aquest moment un altre element imprescindible, els focs d'artifici. La façana de la Basílica s'inunda de foc i el cel s'omple de castells de mil colors mentre la plaça, on no hi cap ni una agulla, salta i crida a la vegada. I no esta assajat, ho demana el cos i els ho demana a tots en el mateix moment. Sempre he dit que, si et morts mentre es fa aquest acte no cauràs a terra perquè, com no pots moure ni un dit t'hi quedes clavat, com si res.
I avui es fa l'acte de tancament de Sant Fèlix. Explicat millor, es tracta de portar la imatge del patró dels vilafranquins a la casa d'un dels administradors de la festa que son els que el cuidaran fins el proper any, fins la propera festa major.
Son sensacions alternatives a la festa que tothom pot viure, emocions úniques que pot sentir qualsevol que vagi a Sant Fèlix. Demà, més.

Comentaris

Anònim ha dit…
L'entrada de Sant Fèlix és pels Vilafranquins i per la comarca el moment més joiós de la festa. A la plaça no i cap ni una agulla però dins de la basílica tampoc, és el darrer dia de la novena i tothom fa mans i mànigues per poder cantar al Sant.
Ahir també va ser un dia important pel món casteller, sens dubte aquesta plaça té una màgia especial el dia 30. Llàstima que els meus estimats xicots encara no i estiguin convidats, tot es qüestió de temps, algun dia els vilafranquins xicoteros també podrem gaudir dels vostres castells el dia 30.
Avui és el darrer dia de la festa, per a molts és el final d'un any i la compte enrrera pel que bé.
Sant Fèlix és l'únic Sant que només estar a l'esglèsia els 9 dies de la novena, la resta de l'any anirà a 5 cases diferents, les 5 llars dels administradors.
Sant Fèlix doncs tornarà estar al menjador d'una llar vilafranquina veient passar el dia a dia, el portaran d'una casa a un altre amb tot un ritual, d'on marxar és fa un sopar fred salat on arribar és fa un sopar dolç, un privilegi que només podran viure els més íntims de les families.
Visca Sant Fèlix!
Mar Roca
Oscar Ramírez ha dit…
Visca Sant Fèlix i la Festa Major de Vilafranca. Ara toca tornar a la realitat que, per altra part, tampoc és tan dolenta. I si ho és, no ho diré perquè cal ser sempre positiu. Mar, gràcies pel suport donat a aquest diari de Sant Felix. Qui millor que una vilafanquina per parlar-ne!
Anònim ha dit…
Has pensat mai en fer un llibre, perque escrius de deu sobre deu i poses les paraules molt ben posades. Jo si fos tu em dedicaria a escriure i no ho dic de broma. El correu d'avui encara ha sigut millor que els altres mes que res per parlar de coses que hi son pero no les veiem. Endavant.
Oscar Ramírez ha dit…
Moltes gràcies. El cert és que això d'escriure un llibre ho tinc com a assignatura pendent. Tenir un fill, de moment, també. Plantar arbres, per sort, ho tinc cobert perquè n'he plantat molts. Fa temps que penso que seria bo fer un llibre però, com la resta d'humans que no ens dediquem a aquest art, se'm fa molt difícil posar-me a fer un llibre, em fa pànic. Malgrat tot, algun dia ho faré i potser serà aviat. Salutacions.
Jesús M. Tibau ha dit…
Bones festes especialment si ets aficionat als castells. Vaig estar a la plaça per sant Fèlix
Oscar Ramírez ha dit…
Un any més, Sant Fèlix, ha estat una festa autèntica i plena d'emocions. Salutacions i gràcies per participar!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS