ELS PETROLIERS: UN MAR DE DUBTES

Ja hi tornem a ser. La mateixa història repetida amb un únic canvi, la ubicació de la tragèdia. Aquesta vegada ha estat al Mar Negre però ha tornat a passar. La forta tempesta que aquests dies toca de ple a les aigües d'aquest mar ha provocat el naufragi i enfonsament de quatre vaixells. Els equips de rescat ja han trobat les primeres víctimes del vaixell rus Najicheván. El mar ha escopit els seus cossos prop de la península de Tuzla. De la embarcació no en queda res, ara reposa al fons del mar com també ho fan les dels vaixells mercants Volnogorsk i Kovel. El pitjor cas és el de la contaminació que està provocant el naufragi del petrolier Volga-Neft que les ones de la mar van trencar per la meitat. Transportava 4.000 tones de fuel i el combustible ja ha arribat a la costa russa on s'han trobat les primeres aus mortes per la contaminació. Torna la tragèdia generada pel naufragi d'un petrolier i evidencia que al mar no hi ha control de les autoritats que fan la vista grossa mentre les desgracies es van succeint. Semblava que el cas Prestige hagués de servir per alguna cosa perquè llavors es va parlar de la necessitat i obligació que els petroliers i vaixells que transporten carregues perilloses i contaminants portin un doble casc per evitar les tragèdies en casos com el que ara es torna a viure. El tan per cent de petroliers amb doble casc és irrisori al costat de la resta de vaixells que ara mateix omplen els mars de tot el món i son mono-casc. Es demostra que el que llavors es preveia com una obligació era senzillament una bona intenció, una venda de fum que, gràcies a la permissivitat dels polítics, ens va embrutant cada dia més la mar. I mentre els governants tornen a sortir davant els mitjans per tornar a vendre el mateix fum, milers de bombes en forma de petrolier salpen els mars tot esperant que la tempesta no els toqui a ells. Ara ens diuen que la llei prohibirà la navegació d'aquestes embarcacions però també ens ho deien el 2005 i el 2006 i poca cosa ha canviat. Algun dia el mar ens tornarà tot el mal que li fem conscientment.

Comentaris

Anònim ha dit…
És veritat que la mar ens ho farà pagar però llavors serà molt tard i ara hi podem treballar tots per evitar-ho. Desastres com el tsunamis no son gratuïts i alguna cosa hi ha que els provoca que no em fet bé. Molt bo l'article.
Anònim ha dit…
A mi siempre me ha gustado la metáfora de cuando alguien limpia en casa y mete el polvo debajo de la alfombra. Nosotros repetimos esto generación tras generación con nuestro entorno. Hasta que la mierda nos salga por las orejas y entonces será demasiado tarde.
Oscar Ramírez ha dit…
Estic molt d'acord amb els comentaris que tenen un nexe en comú que a més de ser un nexe és una crida en veu alta: cal solventar el problema ara i no es pot deixar aquest problema abandonat perquè al final serà molt tard. Tienes razón, José Carlos, ya sabes que esto pasa muchas veces. Nunca se pone remedio a la situación y solo se busca cuando se ha producido la tragedia. Fa cinc anys del cas Prestige i estem igual. La solució, radical peró única, és tan senzilla com prohibir navegar tots els petroliers i mercants monocasc. Prohibir vol dir decomissar, prendre la propietat, de totes aquestes embarcacions que,com deia al post, son bombes ambulants sobre els mars de tot el món.
Oscar Ramírez ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Oscar Ramírez ha dit…
No he suprimit res intolerant ni insultant. He penjat una resposta en un comentari equivocat i l'he esborrat. Tot controlat.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS