AGRICULTURA MENTAL

A vegades tinc la sensació que alguns polítics viuen en un altre món o, senzillament, passen de les crítiques dels ciutadans quan saben que han de fer o han fet alguna cosa mal feta. Faig aquesta explicació per parlar dels guarniments nadalencs que ja s'ha col·locat a les grans ciutats espanyoles. Crec que enguany i fruit de la crisi hagués estat millor una mica d'estalvi, el mateix que faran les famílies a casa seva. Enguany, per exemple, haguessin pogut posar menys llums per a reduir el cost energètic i de muntatge i lloguer tenint en compte que tampoc s'haguÉs notat massa. També haguessin pogut retardar el dia d'encesa de les llums nadalenques però tots el mantenen i serà, un any més, massa aviat però amb les mateixes intencions, provocar el consumisme dels ciutadans que, guiats per les llums i els aparadors decorats amb verd i vermell, van com zombis comprant compulsivament. Ha passat tot el contrari. A Barcelona la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, s'ha gas

Una de les principals virtuts de l'actual govern de la Generalitat és donar l'esquena als ciutadans a qui no se'ls consulta res per acabar fent autèntics desgavells. Per això es va presentar al seu moment el projecte per la creació de les ARE a 86 municipis catalans. ARE és una Àrea Estratègica Residencial que inclou centenars d'habitatges la meitat dels quals són de protecció oficial. La Generalitat vol impulsar 100 ARE construint 90.157 habitatges en un total de 86 municipis i entre ells hi ha Cambrils. De moment la zona escollida és la que uneix les urbanitzacions o barris del Moli de la Torre i Vilafortuny, per la part del Vial de Cavet. En aquestes dues àrees residencials que destaquen per estar formades únicament per habitatges unifamiliars i/o adossats s'hi faria el gran nyap , edificis de fins a vuit pisos d'alçada, petits gratacels que causarien un impacte visual sense precedents. En total 2.067 habitatges per a 8.200 persones en un municipi que ja està

Carmen Consoli, Anthony and The Johnsons, Anne Ducros, Sepideh Raissadat i Juri Camisasca. Són els col·laboradors de luxe que ha triat el cantant Franco Battiato per al seu nou disc que ja es pot escoltar al Youtube. Fleurs2 és una col·lecció de clàssics de sempre composats per altres autors que Battiato ha arranjat per cantar-los però a més hi ha dos o tres regals, temes nous del fabulós músic sicilià. Fa uns anys va enregistrar Fleurs i posteriorment el Fleurs3 . Ara faltava aquest nou treball que tanca una trilogia sensacional. Battiato canta en anglès, francès i, lògicament, italià. Entre els temes escollits hi ha Et maintenant o Sitting on the dock of the bay. Ja sabem que Battiato no és el millor cantant en anglès o francès però només pels arranjaments que ha fet ja val la pena escoltar aquestes cançons. El nou treball el tanca amb un dels millors temes que he escoltat mai i que Battiato va composar per la cantant Giuni Russo . Als qui el seguim i l'estimem, als qui l'he

Em sorprèn l'actual política de La Caixa, una entitat financera que mai ha regalat res a ningú i que ara, en temps de crisi, posa al mercat productes a preu d'autèntica ganga. La Caixa està de rebaixes. Fa un parell de dies anunciava que posa a la venda, a través de Criteria CaixaCorp, el parc temàtic de Port Aventura , valorat en uns 700 milions d'euros. Ja hi ha interessats en la compra d'aquest gegant de l'oci que per La Caixa és un simple negoci i no pas una empresa on hi treballen 4.000 persones. Les rebaixes continuen perquè ja hem pogut llegir que la mateixa Criteria CaixaCorp està disposada a vendre la participació del 12,5 per cent que té a Repsol YPF a la petroliera russa Lukoil sempre i quan els russos comprin un altre 20 per cent a Sacyr Vallermoso i financin tota l'operació. Per un país, el soviètic, on hi ha tants multimilionaris com pobres, no serà massa problema iniciar aquesta adquisició d'un negoci que, per La Caixa, es això, senzillament

Ja es pot escarrassar en Marcel Gorgori en promocionar els vins i caves catalans amb el programa que presenta setmanalment a Canal 33. Per més que insisteixi, ell i moltes altres persones i institucions o associacions, els de les espanyes foranies van pel seu camí. Aquest mati m'he unit al grup del facebook Bevem vi i cava català que ja ha rebut el suport de quasi 1.500 persones. Ha estat quan llegint les argumentacions i comentaris de la seva autora, la Silvia Naranjo, m'he disposat a comprovar allò que ja sabia que passaria. Arriba el Nadal i per tant l'època dels lots nadalencs que ofereixen empreses i supermercats. Xoriços, formatges, pernils, patés, torrons, neules, licors dolços i, com a productes estrella, el cava i el vi. He buscat les ofertes de lots nadalencs de tres coneguts supermercats per saber quins vins i caves catalans incloïen. Sabia que de caves del país en trobaria a dojo - se'n fan fora de Catalunya? - però m'he sorprès al veure la selecció de

Avui fa un dia clar. Tu somrius però et queixes. Tot et pesa, tot t'espera però avui no sortiràs. Hem anat a l'hospital i aquella llum estranya no m'agrada, no m'agrada però se t'hi han quedat. Jo no em moc del teu costati els teus ulls em diuen tant... les notícies no són bones i aquells tubs amb què t'han disfressat no em deixen respirar, i no fan per tu perquè tu sempre has vestit ben elegant. Malgrat el cansament avui et veig tan maca, tan bonica, tan amiga com sempre has estat. Quan tu em vas preguntar fins on arribaríem érem joves i vaig dir-te que encara era aviat. Ara sé que ja et puc dir que pots comptar sempre amb mi cada dia, cada nit perquè ja no em puc imaginar no tenir-te al meu costat, veure com t'adorms i com et lleves, fer els teus somnis realitat. I aquest matí mateix, has dit adéu per sempre, no ho entenc i no ho vull creure, perquè tot està a mig fer. Dóna'm tot el teu amor malgrat dormis al teu món, diga'm que estaràs per sempre

Ja ens han començat a envair de motius nadalencs i això que falta un mes i mig per aquelles dates de reunió familiars, petons i abraçades, confessions i llàgrimes, felicitat i joia. A la ciutat de Tarragona ja es poden veure els carrers guarnits amb les típiques llums i a Cambrils també han començat a posar-les. Les estanteries dels principals supermercats ja ens permeten comprar torrons, polvorons i altres pastissets variats i tradicionals del nadal. Per a rematar-ho, les botigues dels xinesos ja estan plenes de pares noels amb l'escaleta llestos per penjar als balcons de les cases. Per això, com ha tornat el Nadal, també torna la BACA (Blog Anti Christmas Americà). Va néixer el 9 de novembre de l'any passat com una associació de blogs que recolzem la figura del Caganer, el Tió, l'Home dels Nassos i els Reis d'Orient enlloc del Santa Claus i altres invents del país que mata a mig món i estar content de fer-ho, un país molt gris amb un president de color.Ho dèiem l'

La segona lectura de premsa del dia, la primera és al matí i la tercera a la nit, m'ha aportat substancia per aquest post. He observat encuriosit l'última foto que han repartit de Fidel Castro. És aquesta i com veureu el seu estat és patètic, com la seva persona i tota la seva vida. El dictador cubà s'esvaeix lentament o això ens fan creure els seus assessors. Jo fa mesos que penso que Castro és mort i el tenen amagat a qualsevol càmera frigorífica per buscar el millor moment per treure al mort i lliurar-se'n però amb honors. Està clar que a Castro li queden dues afaitades i, en aquest cas, no em sap greu. També li queden dues afaitades, potser una de sola, a Manuel Barrera, Tinent d'Alcalde de San Fulgencio (Alacant) i acusat de cobrar un suborn per donar suport a un pla urbanístic que canviava uns habitatges econòmics per uns de luxe d'un milió d'euros i la zona verda per un camp de golf, casinos, hotels i un port esportiu. A Barrera li van parar una tram

La cantant sud-africana Miriam Makeba va morir ahir de forma sobtada a Itàlia. Makeba participava en un concert contra la camorra i de suport al jove escriptor Roberto Saviano, autor del llibre "Gomorra" on descobreix els secrets de la camorra napolitana. Saviano està amenaçat de mort, viu amagat i recentment ha anunciat que marxa d'Itàlia a un altre indret del món on pugui viure sense por. Tornem al concert. Miriam Makeba era una de les artistes convidades en aquest concert que es feia a Baia Verde, el lloc on la màfia va matar amb una vintena de trets a l'empresari Domenico Noviello, propietari d'una autoescola, per haver denunciat que els de la Camorra l'estaven amenaçant de mort si no pagava el "pizzo" el sou que has de pagar si vols protecció de la màfia i no morir abans d'hora. Ara si, tornem al concert i parlem de Miriam Makeba. Aquesta cantant, de 76 anys, era tot un símbol mundial de la lluita contra la segregació racial. EL 1963 el gov

El Consell de Ministres ha aprovat un Real Decreto que complica encara més la vida als futurs professors. Els aspirants a professors de secundaria hauran de fer un màster d'un any de durada per garantir el seu nivell formatiu, per aprendre a ensenyar. El nou títol serà necessari a partir de l'octubre del proper any 2009 i també afecta els futurs professors de FP, Batxillerat i d'idiomes. Diu el govern que l'objectiu és "que els professors puguin transmetre de manera apropiada els seus coneixements als seus alumnes tal i com marquen els objectius europeus".No sóc professor però en conec uns quants i aquesta informació m'ha deixat descol·locat. Entenc que els docents han d'estar preparats però crec que aquest màster l'haurien de fer els alumnes i, sobretot, els pares. Ens trobem en un moment en que el professor no pot renyar, cridar o castigar a l'alumne perquè si ho fa, li vindrà el pare o la mare i li muntarà un "pollastre de grans dimensi

Sempre he dit que els polítics haurien de ser professionals de la política, complir uns requisits mínims per ocupar el seu càrrec en bé de la gestió de la ciutat. En cas contrari, passa el que passa. Aquest sistema existent, i ben constatat, que permet a qualsevol regidor o regidora, alcalde o alcaldessa, presidir un consell comarcal, una diputació, el govern autonòmic o central, acaba decebent. Ja sabem que CiU és el partit dels metges i advocats, que el PSC i Iniciativa són els partits del metges i que el PP és el partit dels economistes. Ja sabem que tot alcalde té la seva bona ombra, el cervell que és qui mana realment. Tot això ja ho sabem però cal canviar les coses. Si féssim passar un petit examen, semblant a unes mini-oposicions, als qui opten a un càrrec electe, ens quedaríem sorpresos i més de la meitat s'haurien de quedar a casa. Dic tot això perquè una regidora de Santa Cruz de Tenerife m'ho ha posat en safata i ja fa dies que ho volia comentar atesa les ineptituds

Ja tenim nou amo del món. Barak Obama ha estat escollit nou president dels Estats Units. Per una vegada els americans han estat llestos i han apostat per la joventut del candidat de color deixant en un segon terme l'altra competidor que sembla tret de les pel·lícules en blanc i negre. McCain ha estat el perdedor que es preveia i Obama el guanyador que tothom esperava. Ara té feina per endavant, afrontar la crisi del seu país, complir les seves promeses i sobretot les més arriscades com ara retirar les tropes d'Iraq. L'arribada d'Obama a la Casa Blanca treu d'aquest edifici al pitjor president nord-americà de la història. Bush ha estat un negat i no ho podia fer pitjor. Superar la seva feina li serà fàcil a Obama perquè el llisto, més que estar molt alt, no existeix. Donem temps al nou elegit i preguem perquè ens surti bo i no acabi de podrir el món en nom de tots.

Foto: El petó de Judes. Aquells que es pensin que un Sindic de Greuges de qualsevol ciutat té alguna utilitat, que baixin dels núvols. De cada deu, a vuit els han triat per favors o, més ben dit, serveis prestats. N'he conegut uns quants i ara que s'ha confirmat que la ciutat de Tarragona ha creat aquesta figura, figurí es podria dir, ve al cas parlar del tema. El Síndic de Greuges, hi ha excepcions com el de Cambrils i altres municipis però no en el cas de Tarragona, és aquell "personajillo trepa" que és a tot arreu i no soluciona res enlloc. Els veus al capdavant de l'organització del Carnaval, Setmana Santa (sobretot perquè són molt de missa), festes majors i altres "mandangues". Cal, com diuen els italians, lluir la "faccia" per aconseguir els "favores" del padrino de torn. Com a bons trepes, fan bon paper a tothom, somriuen, parlen i parlen, venen fum, prometen, aconsellen, es pensen que són els millors en tot i que la ciuta

78.594. No és cap número de la Loteria, per desgràcia. És el nombre de persones condemnades per maltractar les seves parelles els darrers tres anys, d'ençà de l'aplicació de la llei integral contra la violència masclista (nom que podrien canviar tot traient la paraula masclista i tema del qual ja en parlarem un altra dia). La xifra en qüestió fa fredor i el més preocupant és que va en augment el nombre de casos de violència domestica. L'any 2007 van presentar-se als Jutjats de Violència sobre la dona més de 126.000 denuncies i els sis primers mesos d'enguany la xifra ja supera les 75.000 o sigui que, tristament, es superarà el record. No hi ha dia que passi en que no escoltem a les noticies un nou cas, depèn del dia dos o tres. Ja ens hi hem acostumat, se'ns faria estrany un servei informatiu sense la dosi de mort propera corresponent, la que se suma a la dosi de mort internacional que també ens serveixen en safata a l'hora de dinar i que el nostre subconscient

Ha costat però al final han arribat. Ja són aquí els Mossos d'Esquadra, ja s'han desplegat a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Ja patrullen pels nostres carreres i les nostres carreteres malgrat siguin el cos policial que causa més antipatia entre els ciutadans. Els Mossos no van començar amb bon peu i han seguit en una línia que, personalment, crec molt equivocada. Lluny de ser agents propers als ciutadans, aquells agents que han d'ajudar i resoldre dubtes, han esdevingut el "coco" a qui tothom té por. Només cal que sortiu al carrer i pregunteu quina imatge té cadascú de la policia autonòmica catalana. Són els qui posen multes amb prepotència, no perdonen la vida a ningú i es creuen el cos d'elit que salvarà al món. Hem estat anys criticant la Guàrdia Civil i ara resulta que els catalans s'estimen més les formes de la benemèrita que no pas la dels Mossos. De Policia Local n'hi ha de tot tipus. Els de Calella són amables, atents am