Archive for de desembre 2008

A DOS DÍES DEL FINAL


No intento fer cap balanç de l'any, ni un llistat de les principals notícies. Aquest post em serveix únicament per a comentar-vos que, en línies generals, estic satisfet de l'any que deixem enrere. Han estat dotze mesos importants, plens de feina agradable i en molt bona companyia. Destaco dos fets per la seva importància. El primer, la possibilitat d'haver estat el cap de premsa del Jordi Jané, Vicepresident del Congres dels Diputats, durant la campanya de les eleccions generals del passat mes de març. Com a experiència va ser única i més tenint en compte la vàlua i tracte personal del Jordi i la seva família. El segon fet a destacar és el llibre que he escrit i que es presentarà oficialment a meitats del proper mes de gener a l'Ajuntament de Tarragona. Ara és a l'impremta i d'aquí a pocs dies ja sabreu la seva temàtica i contingut. Ha estat de nou una experiència i, com en el cas de la campanya electoral, un repte personal superat.

Aquests dos fets m'han pres temps per a l'escriptura en aquest blog. Enguany he penjat menys posts dels que hagués volgut però com diem a casa, n'hi ha lo que n'hi ha. A nivell blocaire començaré el 2009 amb un repte que fa temps que vull assolir. El proper mes de juliol, coincidint amb el sego aniversari d'aquest espai, faré un record personal i penjaré un post cada mitja hora durant 24 hores, tot un dia sencer. Pel que fa als bons propòsits per l'any nou, ja els coneixeu: deixar de fumar, posar-me a dieta, seguir fent amics (enguany amb això del facebook n'he retrobat molts) i continuar sent feliç al costat de la meva dona i la família. Res més, molt bon any a tots i totes i ens llegim d'aquí a pocs dies.
29 de desembre 2008

CANVI DE GOVERN A CAMBRILS



(NOTÍCIA EN PRIMÍCIA): Cambrils tindrà nou alcalde d'aquí a poques setmanes. Un acord àmpliament negociat entre Esquerra Republicana de Catalunya i els tres partits de l'oposició, La PLIC, CiU i PP, donarà l'alcaldia cambrilenca al republicà Joan Recasens. El proper 8 de gener els quatre partits presentaran al registre de l'OAC una moció de censura que farà possible el canvi de govern un cop aquesta s'aprovi al proper ple, el de gener. La darrera assemblea local d'ERC va donar llum verd al pacte i la direcció nacional del partit ha recolzat la decisió de la militància local. Les desavinences entre els republicans i els seus actuals socis de govern, el PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds han estat evidents els darrers temps. Els intents fracassats d'ampliar l'actual equip de govern amb l'entrada d'algun dels tres partits de l'oposició que ha fet els darrers mesos l'actual alcalde, Robert Benaiges, han estat el detonant.

El nou govern

Amb el nou pacte els 8 regidors del PSC i el representant d'Iniciativa, passaran a l'oposició. Joan Recasens serà el nou Alcalde de Cambrils mentre el número 1 de La PLIC, Xavier Martí, serà el primer Tinent d'Alcalde i Regidor de Turisme. La número 1 de Convergència i Unió, Mercè Dalmau, ocuparà la segona Tinença d'Alcaldia i la Regidoria d'Hisenda mentre la lider del PP, Carme Cros, serà tercera Tinent d'Alcalde i Regidora d'Ensenyament. Jordi Savall (ERC) serà el quart Tinent d'Alcalde i conservarà la cartera de festes i joventut. La PLIC controlarà les regidories de Serveis (Salvador Franch), Promoció Econòmica i Relacions Ciutadanes (Laura Mellau) i Cultura, Esports i Patrimoni (Mar Roca). CiU tindrà al seu càrrec les carteres de Benestar Social (Lluïsa Rom) i Medi Ambient (Jesús Nogués). Per últim, el PP gestionarà Urbanisme (Francesc Garriga) i Mobilitat (Iñaki Carnero).


Prioritats i objectius

El nou equip de govern de Cambrils s'ha marcat com a principals objectius comunicar a la Generalitat de Catalunya que no es construirà cap Àrea Residencial Estratègica ARE al municipi, eliminar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) i revisar a fons l'actual Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per canviar-ne alguns aspectes considerats com a dubtosos.
Entre les prioritats del nou govern hi haurà la contenció pressupostària que comportarà eliminar la publicació del Butlletí Municipal i la reducció de les partides destinades a publicitat i propaganda que passarà dels actuals 400.000 euros als 200.000. Amb la diferència obtinguda s'aplicarà la gratuïtat dels llibres de text per als alumnes d'entre 3 i 16 anys matriculats als centres d'ensenyament de Cambrils. El futur Auditori Municipal serà cofinançat per La Caixa gràcies a un acord molt important que s'ha assolit aquests darrers dies i sense problemes. En el capítol d'inversions i dins el Pla de Mandat del nou govern és prevista la remodelació de la Rambla Jaume I i la construcció de dos aparcaments al passeig Lluís Companys i al carrer Francesc Macià que es connectaran en la seves sortides amb el vial de Cavet per a descongestionar el trànsit.

El dia desprès

Els quatre partits que presentaran la moció de censura ja han anunciat que el dia després de l'aprovació d'aquest document i del canvi de govern hi haurà un acte simbòlic que consistirà en retirar del hall de l'Ajuntament les barreres de lectura magnètica i el programa informàtic instal-lat per l'actual govern al considerar que el consistori és la casa de tots i hi ha de tenir entrada lliure tothom. Hi ha més canvis ja anunciats com el que afectarà a la Policia Local que deixarà de ser la policia sancionadora per convertir-se en l'autentica policia de proximitat. Pel que fa a l'increment de personal només s'ha previst ampliar la plantilla de l'arxiu tot i que les places vacants es cobriran amb personal de la casa que ara és a altres departaments. Part de la programació de la televisió local serà "amollada" i per primer cop en la seva història s'entrevistarà a tothom, inclosos els futurs regidors de l'oposició.

SENSE TITOL

24 de desembre 2008

AMOLLA EL CAP I POSA-T'HO ALS PEUS


Molt breument (és un dir). Demà dimarts al matí el Ple de l'Ajuntament de Cambrils aprovarà els pressupostos per als 2009. S'aprovarà amb 11 vots a favor i 10 en contra. És el que té la democràcia que permet que el partit més votat governi amb els dos menys votats i tots junts avancin pel camí dels despropòsits en nom del tripartit. En temps de crisi, el pressupost que presenta el govern cambrilenc és kafkià, surrealista, allunyat de la realitat. Les vaques primes no han arribat a Cambrils on pel proper any hi ha més diners que enguany. Més diners per la policia local que té la intenció de seguir doblegant als cambrilencs a cop de multa i sanció, més diners per parlar per telèfon sense moure el cul i anar al despatx del costat, més diners per a revistes, tríptics i propagandes o pasquins per l'auto-bombo del govern (com el butlletí municipal on l'oposició està vetada). Més diners per un increment de personal en una administració sobresaturada de funcionaris i un endeutament que creix i que s'acabarà menjant el poc marge de maniobra econòmic existent. L'aprovació del pressupost tancarà un any per oblidar on les maneres de fer dels qui més educació haurien de demostrar, ampliament recollides per la premsa local, ens han recordat les pel·lícules més clàssiques de l'oest o les èpoques més daurades del NODO.

El 2009 es presenta mogut. Serà un any de lluita per aconseguir que l'ARE de Cambrils no tiri endavant, per evitar que la Casa de la Vila "foti un pet com un aglà" quan les arques municipals arribin al limit i estiguin més buides que les assemblees dels verds. Que Déu ens agafi confessats i que no estiguem a l'Ajuntament el dia que entri per la porta principal, en direcció a l'alcaldia, el Cobrador del Frac. Fent un resum de l'activitat política cambrilenca del 2008, us aconsello veure, llegir i beure això:

Una pel·lícula: El bueno, el feo y el malo.
Un llibre: El ROM, Reglament Opressiu i de Manipulació
Una beguda: Ron Cacique
Un plat: Galeres amb fideus (per alguns) o galeres amb rems (per altres)
Un disc: Supertramp "Crisis what crisis"

LLADRES, SERENOS I MOSSOS


M'ha sorprès un titular del Diari de Tarragona que diu textualment "Veïns i comerciants de diverses zones de Reus lamenten l'augment de robatoris". Vull pensar que la sensació dels comerciants reusencs davant l'increment dels robatoris és d'emprenyament, indignació, ràbia, impotència i malestar però no pas de lamentació. Quan et roben no ho lamentes, et cagues en tot pels lladres, poses a parir l'absència policial i maleeixes haver obert una botiga a la zona on la tens perquè a altres zones segur que no hi roben (pensa el comerciant). L'enquesta feta entre els botiguers que han estat víctimes de robatoris els darrers dies també posa de manifest que la presencia dels cosos de seguretat és nul·la. Diuen que els Mossos d'Esquadra no fan patrulles de nit i no passen per carrers que estan en obres on els comerços queden lliurats a la seva sort i són com un oasi al mig del desert.

Ja se sap que els Mossos tenen diversos problemes d'origen. No els veuràs mai al carrer si plou perquè s'encongeixen. Tampoc surten si fa fred, no sigui que se'ls congeli la màquina de bufar. I si ha obres en un carrer, perquè hi han de passar? Malgrat tinguin un 4x4 els falta cotxe per protegir aquestes zones. Jo els hi compraria un 5x9 o, encara millor, un globus sense bitllet de tornada. Nosaltres, com a veïns i comerciants, si hem de lamentar, en nom de les víctimes dels robatoris, que passi el que passa.

SALVATGES I VIOLENTS


La violència té moltes cares , tantes com tipus de violències. A Itàlia la policia ha detingut 99 persones de cop en una operació anomenada Perseo i que havia estat elaborada a consciència els darrers mesos. Hi han participat 1.200 policies i els detinguts, tots a la Toscana i a Sicília, eren membres de la nova cúpula de la Cosa Nostra, la màfia siciliana i lacra de tots els italians conjuntament amb la Ndranghetta a Calàbria i la Camorra a Nàpols. Volien tornar a fer forta aquesta macro organització criminal però no ho han aconseguit.

A Paris s'han localitzat aquest matí cinc paquets de dinamita en uns grans magatzems. Els hi havien posat un grup terrorista afganès que pretenia crear el caos a la capital francesa. Aquest grup amenaça amb altres accions si França no retira les seves tropes d'Afganistan i de moment ja han aconseguit atemorir milers de persones que no caminen tranquil·les pels carrers de la ciutat més romàntica del món. Nicolas Sarkozy té ara la patata calenta a la seva teulada.

A l'Iraq, els pares del periodista que va llençar les dues sabates al president dels Estats Units han denunciat que el seu fill ha estat apallissat a la comissaria que té una mà i diverses costelles trencades, una hemorràgia interna i una ferida en un ull. El poble iraquià és al costat de Muntadar al Zeidi, el periodista, per l'odi que li tenen a George Bush, el president dels americans.Més que posar la pota, aquest jove es va condemnar a mort i allò que en pensi el poble serà tot el contrari que farà el govern per a evitar un conflicte diplomàtic per una agressió que milers de ciutadans de tot el món haguessin volgut protagonitzar.

Del nostre país no en parlaré en aquest post tot i que podria fer-ho sense problemes. Aquí, a la violència de genere, hi sumem la violència psicològica que ens provoca veure les notícies, escoltar-les per la ràdio o llegir-les als diaris en uns temps de crisi que promet ser llarga i dura. De l'escena de la sabata ja n'han fet un joc. Us deixo el link perquè jugueu i passeu una bona estona. Feu clic aquí.

ENGRUNES


Engrunes és el nom d'un nou blog que he obert avui mateix. Es tracta d'un espai on hi aniré penjant articles d'opinió, reportatges i notícies que he anat publicant a diferents mitjans de comunicació escrits aquests darrers anys. Hi posaré columnes d'opinió que vaig fer per al gratuït Més Tarragona, reportatges publicats al Més Tarragona quan era un setmanari i de pagament, notícies redactades durant la meva època com a corresponsal del diari El Mundo, articles d'opinió per a diverses revistes i fotos meves relacionades sempre amb el món de la comunicació.

Fa temps que volia fer-ho i al final m'he decidit. Principalment és un espai molt particular però que vull compartir amb tots vosaltres. Els papers s'estripen o envelleixen i la xarxa sempre manté les paraules intactes i perdura en el temps. El primer document que hi he penjat és un reportatge sobre la visita de Dalí a la ciutat de Tarragona i he triat aquest document com a regal Enllaça dos blocaires que darrerament es dediquen a mostrar fotos antigues de la ciutat de Tarragona. Parlo de l'Apa Noi i de La casa de Pinel, dues persones que disposen d'un fons fotogràfic molt interessant.

Amb el naixement del blog Engrunes poso punt i final a un altre blog que vaig obrir fa un any i que no he pogut mantenir actualitzat. Desapareix el blog Entrevistes i en la mateixa adreça hi apareix l'Engrunes. Espero que us agradi. Podeu llegir els documents, ampliar-los, imprimir-los i fins i tot puntuar-los. Feu clic aquí per anar al nou blog.
12 de desembre 2008

PERDRE EL TEMPS


Està demostrat que estem condemnats a perdre el temps. Nosaltres, els pobres mortals sotmesos a la crisi, perdrem els homes del temps de Telecinco. La cadena ha decidit posar a les llistes de l'atur als tres periodistes que feien aquesta feina i ha salvat el coll de Mario Picazo a qui han reconvertit, ara ja en la seva totalitat, en un dels reporters del seu frikie-show Supervivientes. A Telecinco ja li ha començat a caure una pluja de critiques i la tempesta d'opinions generada per aquests acomiadaments serà molt forta. Fan fora tres periodistes per reduir costos però mantenen altres que diuen ser-ho i que alimenten la televisió carronya dels migdies, tardes i caps de setmana a les nits i matinades tot parlant del cor.

Altres perden el temps al Japó. El viatge de les tres bessones (Montilla-Carod-Huguet) no està tenint bons resultats. La delegació catalana ha arribat tard i a més no té prou marge de confiança entre els empresaris nipons que els diuen una cosa al matí fan la contrària a la tarda. Montilla visitava la central del Sony a Tòquio un mati i 24 hores més tard els propietaris d'aquesta multinacional anunciaven la congelació salarial de la fàbrica que tenen a Viladecavalls. Montilla volia evitar els acomiadaments de Nissan i els japonesos li han dit que ja és massa tard i que no compten amb la fàbrica de Barcelona per produir nous models. Montilla i el duet d'esquerres tornaran a Catalunya com els egipcis, amb una mà al davant i una al darrere. Vindran de buit, amb més mal de cap per a nosaltres, els mortals.

Parlant de la mort, al Regne Unit fa temps que han perdut el seny. Aquesta nit les televisions angleses emetran un documental que explica i mostra amb tot detall com un home, un professor jubilat de 59 anys afectat per una malaltia degenerativa incurable, decideix viatjar a Suïssa per afrontar un suïcidi assistit. El cas, semblant al de Ramón Sampedro, acaba de la mateixa manera i em sembla una falta de respecte que s'emeti públicament aquest espectacle de la mort amb la crueltat que l'envolta. No sé on anirem a parar però és certament preocupant.

JA TINC LA CRIATURA

Aquest pont l'estic aprofitant per acabar de donar forma al llibre que vaig escriure per encàrrec entre els mesos d'abril i setembre. Ja us en vaig parlar en aquest post. El divendres al migdia, l'editor em va lliurar l'obra que ja està del tot maquetada. La criatura és molt maca. Té 160 pàgines, totes a color. Ha quedat molt millor del que esperava i ara tinc temps fins el dilluns per rellegir-la i corregir les possibles errades que hi puguin haver. El proper mes de gener es farà la presentació pública a la ciutat de Tarragona. Serà un moment molt important en la meva vida. Us deixo, torno a la lectura.

Abans de tancar el post us comento que el dijous em van fer una entrevista per parlar del meu blog. Van ser els companys del programa "Club Cultura" de Punt Sis Ràdio de Reus i més concretament, la Silvia. M'ho vaig passar molt bé, em vaig sentir molt relaxat en tot moment i això sempre s'agraeix. Tornar a parlar per un micro de ràdio després de cinc anys va ser tot un plaer. Quan em passin el CD amb la còpia, penjaré aquesta entrevista aquí al blog.
07 de desembre 2008

AMB EL CUL A L'AIRE


Espanya, país dels nyaps. Catalunya, sucursal dels desproposits. Apa. som-hi!
El govern de Madrid vol implantar un tipus de braçalet multialarma per als maltractadors que millori la seguretat de les dones amenacades. Ho farà ara, quan s'ha demostrat el nyap.

L'atur és la principal preocupació del 75 per cent dels ciutadans espanyols, l'economia toca fons i el nivell de confiança dels habitants d'aquest país de pandereta és el més baix dels darrers anys.
Això passa ara, quan el govern socialista ja ha reconegut hi ha la crisi que abans negava.

La deflagració de gas de Gavà ja té la seva primera víctima, una dona de 60 anys. Perilla la vida de 17 persones més, ferides en aquest accident. Una fuita de gas natural és la causa més probable del sinistre. El dia anterior a l'accident, els tècnics no van trobar cap fuita (llegiu el vuitè paràgraf on diu la tarde del martes...).

La cirereta del pastís és l'acudit del Faro d'avui. Per extreure la coherència a un Diputat d'ERC primer caldria trobar-la. És la cua final de la vinyeta que podreu veure aquí.
Quin panorama tenim i quin desastre ens espera...

NO FAN RIURE, FAN PLORAR


Els polítics tenen una capacitat de superar-se única ja sigui per les seves virtuts o pels defectes traduïts, en el cas d'avui, en el desconeixement. El programa Caiga quien Caiga (La Sexta, dilluns a la nit) ha iniciat un espai que té com a protagonistes els diputats al Congrés ja siguin simples diputats o també ministres. Una reportera del programa es desplaça a aquesta cambra amb la premsa del dia sota el braç i els pregunta sobre notícies d'actualitat. Són sempre preguntes fàcils per a unes persones que, per per ocupar el càrrec que ocupen, haurien d'estar molt més preparats que la resta de mortals. El cas és que "sus señorias" fan riure o, millor dit, plorar. La reportera de CQC pregunta a un diputat quina és la capital d'Euskadi i el diputat no ho sap. Pregunta a quatre o cinc diputats què és el CO2 i la millora resposta és la d'un parlamentari socialista que respon "es algo para evitar lo del medio ambiente". Josep Sánchez Llibre (CiU) diu que el president de Cuba és Fidel Castro, Sixto González (PP) no sap on cau Guantánamo, el Ministre Celestino Corbacho diu que "los nombres en chino son dificiles de recordar" perquè no sap respondre com es diu el president de la Xina i Leire Pajin (PSOE) afirma que l'actual president de Rússia és en Vladimir Putin. A la pregunta: quin és el sou mínim interprofessional actual, cap dels diputats consultats sap la resposta ni s'atreveix a dir una xifra.
L'espai de CQC posa de manifest allò que sempre diem, tenim el que tenim perquè així ho hem triat. I al final tenim uns polítics amb un nivell cultural més baix que una pedra. Particularment crec que aquest espai té molta utilitat però el contingut et fa sentir malament quan veus que tu, a casa mirant la tele, saps les respostes mentre ells, dirigint un país amb un sou moltes vegades més alt que el salari mínim, són on són. N'hi ha per plorar de pena. Us deixo amb la primera entrega d'aquest espai tot esperant que aguanteu fins el final sans i estalvis.


Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -