Archive for de febrer 2009

ARA SÓN BONES, ABANS NO


La crisi no deixa de sorprendre per totes aquelles informacions que ens van arribant. La darrera, la re-situació del món de les superfícies comercials. Les grans cadenes comencen a apostar fort pels productes de marca blanca, els que fabriquen elles mateixes. Mercadona fabrica productes de la marca Hacendado o El Bosque Verde i les vendes d'aquests productes li suposen el 50 per cent del volum total de facturació. A Carrefour el percentatge arriba al 25 per cent i a Caprabo-Eroski s'apropa al 30. A més, Mercadona ha rematat la jugada retirant dels seus supermercats fins a 800 productes que no es venien massa i que no tenien rotació. Entre els fabricants afectats per aquesta decisió empresarial hi ha Gallo que ha vist com 13 dels seus 47 productes ja no es venen als Mercadona. La tonyina Calvo i les baietes Vileda ja no es poden trobar en aquesta superfície comercial i Danone ha perdut 10 de les seves 100 referencies.
Explico tot això i aporto les dades perquè em sorprèn que ara la gent compri aquestes marques blanques i abans no les compressin. La crisi fa por i marca el dia a dia, un fet que comporta que pensem més que mai en els diners i la seva importància que, molts ciutadans, ignoraven fins fa pocs mesos. Ara, més que mai, es fa la conversió mental d'euros a pessetes. Ara, més que mai, un cèntim és un cèntim i els productes de marques menys conegudes són tan bons com els més cars que es compraven abans tot descartant els primers, els que ara també són bons, perquè llavors no eren.
Una altra cosa, i en podem parlar un altre dia, és l'engany que ens fan algunes empreses d'alimentació. Als súpers Condis hi trobareu únicament dues marques de pasta fresca: Rana i Condis. Les dues les fabrica Giovanni Rana. Zahor fabrica dues marques de xocolata: Zahor i Hacendado. La llista és inacabable i, en el fons i deixem-nos de punyetes, els productes de segones marques no tenen res a envejar als més populars. Ara molts ho comprovaran. És un dels pocs avantatges que té aquesta crisi.

L'AQUÍ ENS DIU ADÉU


He volgut penjar aquest blog a les dotze i un minut, just quan ha començat aquest divendres 27 de febrer. Avui és l'últim dia que veurem, primer al carrer i més tard a les nostres cases, el diari gratuït Aquí. Ha estat un mitjà que els darrers anys ens ha ofert informació ben contrastada i redactada a un preu immillorable, zero euros. Darrera de l'Aquí hi ha un equip humà d'alta qualitat, un grup de persones que van iniciar el projecte i l'han impulsat, els qui hi van estar un temps i els que s'hi han incorporat més tard i també hi han cregut. Aquí acabo aquest post que acompanyo amb el correu electrònic que he enviat fa pocs minuts al Lluís González, anima mater de la criatura i director d'un dels millors mitjans que han existit fins ara a les nostres comarques. Crec que no cal duplicar els raonaments personals quan són els mateixos o sigui que aquí teniu el contingut del correu:

Hola Lluís.

T'envio aquest correu únicament per dir-te que sento molt que poseu punt i final a aquest projecte empresarial i humà. Sé que t'has escarrassat per salvar-lo fins a l'últim moment i que aquests són moments molt dussos per a tots vosaltres. Per a mi l'Aquí ha estat, des dels seus principis, un mitjà de referència i això costa d'aconseguir. Conec molts dels companys que hi han treballat o hi treballen (Jordi Salvat, Pepe Escaño, Raquel...) i sé que heu estat sempre un equip molt professional.

Tinc molts bons records de notícies publicades a l'Aquí que han tingut relació amb la meva vida laboral (la campanya electoral amb la PLIC a Cambrils, l'altra campanya electoral amb el Jordi Jané o, aquesta setmana, l'entrevista que em vareu fer per parlar del llibre que he escrit sobre Ematsa). Sempre he rebut un tracte perfecte i he pensat que sou un mitjà imparcial i que dóna la veu a tothom.

No puc dir-te massa cosa més però en tot cas, per acabar: enhorabona per la feina feta i molta sort a tots els qui ho heu fet possible. Per cert, volia penjar un post al meu blog dedicat a vosaltres. No sabia com començar-lo i al final he decidit que penjaré les mateixes paraules que t'acabo de dir a tu. Ja saps que sóc al teu costat per allò que necessitis. Rep una forta abraçada.

Oscar Ramírez.

L'ARIEL TRIOMFA I L'ALCALDE FA EL RIDÍCUL


He de felicitar a l'actual junta de la Societat El Círcol de Reus, entitat emblemàtica d'aquesta ciutat, per la valentia que ha tingut al convidar com a conferenciant a l'Ariel Santamaria, el regidor de la CORI. Tenint em compte que Reus té la fama de ciutat conservadora i que el Círcol fila molt prim quan es tracta de triar als seus convidats, l'aposta per Ariel era molt arriscada i ha tingut les seves conseqüències que són part essencial d'aquest post.

D'entrada he de dir que no voto a Reus però en cas que hi votés ho hagués fet per la CORI. Crec que cal una nota discordant a cada ajuntament i que aquesta només la poden aportar els partits independents deixant a banda les formes i excentricitats. La democràcia té aquestes coses i a les eleccions municipals del 2007 la CORI va aconseguir 1.831 vots, molts més que Ciutadans i que la Plataforma Reusenca Independent- FIC que són partits amb més pressupost i mitjans però incapaços de sorprendre amb nous projectes.

El triomf de l'Ariel ha estat, des del primer moment, una estacada per l'actual alcalde de Reus que veu en l'Ariel un enemic amb qui manté una lluita més personal que no pas política. Lluís Miquel Pérez hauria de ser el primer en admetre la victòria de la CORI, el primer en intentar buscar un equilibri pel bon rotllo, el primer en riure més sovint (no riure-se'n de la Cori ni de l'Ariel) i viure més tranquil. L'Ariel, de moment, és a l'oposició i no al govern estable fet, com a altres municipis, amb els vots dels guanyadors de les eleccions (PSC) i les restes dels perdedors (ERC i IC-V).

Ahir dimecres, coincidint amb la presencia de l'Ariel al Círcol, l'alcalde de Reus es va donar de baixa del Círcol com a soci. Segur que va pensar que amb aquesta decisió l'Ariel no faria la conferencia i ell seguiria sent soci. La truita se li ha girat perquè l'Ariel va parlar sobre el juantxisme en una sala d'actes plena (mireu la foto) i Lluís Miquel Pérez ja no pot entrar al Círcol. La democràcia que alguns no entenen ni respecten té aquestes coses. Un 10 per la junta del Círcol i un 10 per l'Ariel a qui, per cert i per problemes d'agenda, no vaig anar a veure. Malgrat tot, avui ja he vist els vídeos de la conferencia i m'han agradat força. La gent de Reus està canviant.

PENÉLOPE OSCAR HOLLYWOOD


El temps que passa entre el moment que decideixo parlar d'un tema i l'escric en forma de post en aquest blog mai supera els 20 minuts. Per fer aquest que ara llegiu he tardat més de dues hores. M'he hagut de tornar a mirar la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona per analitzar a fons el resultat de la cerimònia d'entrega dels Oscars d'Hollywood.

Si, ja ho sé. Ja sé que els Oscar són un espectacle més d'aquells on no es fa justícia perquè tot es mou al voltant dels diners i les amistats. La coherència i la lògica queden en un segon pla i passen de ser actors protagonistes a jugar un paper secundari. Fins fa uns anys era dels que em dedicava a no dormir la nit de l'entrega de les estatuetes i a seguir aquest acte de principi a final. Amb els anys vaig veure la manipulació i les injustícies fetes en una gala que cada any val més diners i té més glamour com a desfilada de moda i menys qualitat en mans dels guardonats.Penélope Cruz ha passat de sortir semi-nua a les pel·lícules de Bigas Luna i protagonitzar papers mediocres sota les ordres d'Almodovar a lligar-se a mig Hollywood i endur-se l'Oscar a la millor actriu secundaria per un paper que, revisada la pel·lícula del Woody Allen, és del tot normalet, en la línia de l'actriu que ha estat rebatejada com a "Pe" per evitar les riotes que li suposava l' altre renom de "Pene" (?). Aquests senyors d'Hollywood no s'han begut l'enteniment, senzillament no tenen cap ètica en el moment de triar els guanyadors que sempre són amics/amants (gran pel·lícula de Ventura Pons) enlloc de bons intèrprets. Apa! Pe! ja tens la figureta!

Hollywood ha passat de fer el ridicul a ensenyar el cul, directament. Ja no tenen cap credibilitat i mira que en tenien ben poca. Jo seguiré escoltant sovint la BSO de La Misión, la que es mereixia guanyar l'Oscar l'any 1986, i totes aquelles pel·lícules marginades que van quedar-se sense el premi que tocava gràcies al país que produeix més cinema i més mediocritats de tot el planeta.


Ennio Morricone - BSO La Misión

LES VERGONYES DELS PODEROSOS


Com més rics, més rucs. La foto que acompanya al post va passar a la història al seu moment. El protagonista és Paul Wolfowitz. Va ser president del Banc Mundial i un dia va treure's les sabates en una mesquita provocant l'escàndol. Un dels homes més poderosos i més ben pagats del món amb els mitjons foradats, una imatge ben trista. Ara tenim un nou cas que té en comú el protagonista, un home amb molt poder, tan poder que l'utilitza per abusar. S'ha fet pública una carta on una ex-treballadora del Fons Monetari Internacional (FMI) acusa al director d'aquesta institució, Dominique Strauss-Kahn, d'abusar de la seva posició per mantenir una relació amb ella. Ell no ho ha negat en cap moment i tot i que parla d'assumir la responsabilitat, no diu res de dimitir. Un nou escàndol generat per aquells que ens han de manar i fer el bé. Si aquests poderosos ens han de fer tirar endavant, estem servits.

EL MEME DEL 7 (CONFESSIONS)



Un dels blocairs més sants i purs de la xarxa, el Mossèn, em passa aquest marró anomenat "El meme del 7". Les instruccions per a fer-lo realitat són aquestes:

1.- Incloure un vincle a la pàgina de la persona que et passa el meme i posar aquestes normes al post del meme que fas tu.
2.- Compartir 7 fets sobre un mateix en el blog, alguns a l'atzar, altres de curiosos.
3.- Convidar a 7 persones a fer aquest meme i posar en aquest post els seus noms i els enllaços als seus blogs.
4.- Fer-los saber que han estat invitats deixant un comentari en els seus blogs.

Aquests són els meus fets o, més ben dit, confessions.

El primer fet és que aquest blog havia de ser més personal del que ho és ara, tractar menys temes participatius i d'òpinió. Què voleu que us digui, ja m'està bé així.

El segon fet és que hi ha díes que no sé que escriure i per tant no escric. Per escriure rucades ja hi ha gent que les escriu.

El tercer fet és que no sóc tan mala persona com alguns es creuen i fan creure ni tan bon xan com altres es pensen i fan pensar. En el fons són un bon paio i del tot incapaç de fer mal a aquells que estimo i aprecio.

El quart fet és que sóc un enamorat de la cervessa i el pernil i per més que em proposo aprimar-me, em fa molta mandra. A més, ticn poca voluntat quan arriben les prohibicions.

El cinquè fet és que m'agradaria que em toqui la quiniela d'una p... vegada i jubilar-me per dedicar-me a viatjar. Somiar és gratis.

El sisè fet és que vaig de solitari però m'encanta estar acompanyat. La solitut és cosa d'amargats i desencantats de la vida.

El setè fet és que m'he plantejat tancar aquest blog (i tots els altres) més d'una vegada però una part de mi m'ho impedeix. Seguiré cantant la canya i, sobretot com sempre he fet, donant la cara i posant-la en forma de foto.

Passo aquest complicat meme i així els hi comunico a: Mar · Apa Noi · Catalans reaccionem · Marcel · Nacho · Mon · M.Z (Publicidad en escabeche)
20 de febrer 2009

GRÀCIES PER AQUEST ÈXIT

Foto: Juan Coma González
He vist moltes cares conegudes i amigues i així és fàcil parlar i ser sincer. Us parlo de la presentació que s'ha fet aquest dilluns al vespre a l'Ajuntament de Tarragona, la del llibre "L'aigua a Tarragona. 25 anys d'Ematsa". Ha estat tot un èxit. La Sala d'Actes del consistori s'ha omplert. Hi han assistit més de 150 persones (la meitat han hagut d'estar dretes perquè la sala té una capacitat limitada). Quan m'ha tocat parlar he estat breu i concís. Crec que el meu discurs havia de ser d'agraïment a totes les persones que m'han ajudat a fer realitat aquest llibre i així ha estat. Han vingut amics de Tarragona, Reus, Cambrils, Vilafranca del Penedès i molts tarragonins amants de la seva ciutat. També s'hi han vist moltes autoritats: El delegat de la Generalitat a Tarragona, el Director dels Serveis de Medi Ambient del govern català, el president del Port, tot el consell d'administració d'Ematsa en ple, treballadors d'aquesta empresa i una molt amplia representació dels regidors de l'Ajuntament tant del govern com de l'oposició. M'he sentit molt content i satisfet de l'acte i per això us ho agreixo a tots i totes. Les dues fotos que acompanyen al blog les ha fet el Juan Coma González, un amic del facebook que ha vingut a la presentació i que ha tingut l'amabilitat de venir a saludar-me. Reitero, gràcies a tots, de tot cor.

Foto: Juan Coma González

AFEGIT AL POST: Aquests dies de promoció vaiga diversos mitjans de comunicació que m'han convidat per parlar del llibre. El dilluns al matí vaig ser a Tarragona Ràdio i al Diari de Tarragona. Aquest dimecres he estat a Onda Rambla i el proper dimarts dia 24 serà el torn d'Ona La Torre. La notícia de lacte de presentació s'ha pogut llegir a diversos mitjans com Tarragona Ràdio (clica aquí) i fins i tot a la web de la colla castellera dels Xicots de Vilafranca on hi tinc molts amics alguns dels quals van venir a l'acte (clica aquí). Aniré penjant documents i enllaços. Us vaig sumant més enllaços que parlen del llibre com ara aquest del Web Casteller, aquesta altra del Tinet. Aquest dimecres 25 de febrer el diari Aquí publica aquesta notícia que us penjo en aquest post i que podeu consultar a la xara clicant aquí. Un nou enllaç on es parla del llibre és aquest del Penedès Digital. La Vanguardia va publicar un especial sobre aigua i medi ambient el passat 27 de febrer i va dedicar aquest espai al llibre.

HEM PERDUT EL NORD


Aquest món que ens toca viure, cada dia és una aventura. La foto que acompanya el post mostra un nen de 13 anys que es diu Alfie Patteni una noia de 15, la Chantelle Steadmen. Els dos nens anglesos han estat pares d'una criatura. No em titlleu de conservador ni de clàssic però em sembla vergonyós que s'hagi permes aquest fet i especialment per part dels pares de les dues criatures que han tingut a l'altra criatura que no en té cap culpa. Ara diran que els pares no havien vist la panxeta de la noia i que durant nou mesos han pogut amagar l'embaras. I què més!
El diari britànic The Sun ens apropa a fons aquesta informació amb un vídeo-entrevista a l'heroi, el nen-pare, inclosa.

Em sembla tan trist com el cas de l'americana Nadya Suleman que als seus 33 anys és mare de 14 fills i tots ells nascuts gràcies a tractaments de fertilitat. Tenia 6 nens i nenes d'entre 2 i 7 anys i, tot i viure en un barri pobre i no tenir recursos econòmics, va tenir la santa barra de portar al món a vuit innocents més i tots de cop gràcies a un procés de ferlitització que està portant molta cua. A Estats Units passen de ser conservadors a ser llibertins i permetre-ho tot. La mare, famosa a tot el món, ha obert una web on recauda diners per tirar endavant als 14 fills i fa poc li han pagat 1,5 milions de dolars per una entrevista en una coneguda televisió. Tot plegat, una altra desgràcia per a un món que se'ns escapa de les mans. En el fons, hem perdut el nord i no ho sabem.

LA PORTADA DEL LLIBRE


Al final ha arribat el moment i ja us puc comunicar que el proper dilluns 16 de febrer es presentarà el llibre que vaig escriure l'any passat i que, com veieu a la portada que us penjo, fa un viatge històric a la ciutat de Tarragona per parlar de la creació i evolució de l'Empresa Municipal d'Aigües de Tarragona EMATSA. El llibre comença a finals dels anys setanta, època molt complicada per la qualitat d'aigua que hi havia a la ciutat, i relata tot allò que s'ha anat fent per millorar les xarxes i processos de producció i parlant de l'arribada de l'aigua de l'Ebre com a fet elemental pel futur de la ciutat. Hi podreu llegir les opinions de quasi una quarantena de protagonistes ja siguin els qui van impulsar el naixement d'Ematsa com aquells que ara en formen part. El llibre té 160 pàgines, porta incorporat un DVD i ha estat produït per Silva Editorial.
L'acte de presentació es farà a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona el dilluns dia 16 de febrer a les 19.00 hores i hi intervindran l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, Ferran Sanchez Camins (president d'Ematsa), Leonard Carcolé (Conseller delegat), Ponç Mascaró (Secretari general de l'Ajuntament) i un servidor. Us hi espero i també espero que us agradi aquesta obra feta amb ganes i molta passió.

ESCOLA OFICIAL DE L'ABSURD


Hi ha coses que no tenen raonament ni explicació. El cas de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona (EOI) és un clar exemple. Fa anys que li busquen una nova ubicació i finançament. Primer hi havia problemes perquè l'Ajuntament de Tarragona oferia uns terrenys que no agradaven a la Generalitat. Posteriorment es va decidir que l'edifici de la Chartreuse era el lloc ideal però llavors els col·lectius artístics tarragonins van reclamar una part de l'espai de l'immoble i faltaven metres per l'EOI. Quan es va pactar amb els col·lectius la Generalitat va canviar de color polític i l'entrada del tripartit i el fet que Tarragona encara fos governada per CiU va refredar les negociacions. I ara, moment en que tot ho governa el tripartit (de moment i esperem que per poc temps) la Generalitat diu a l'Ajuntament que ha de pagar totes les obres, uns 5,5 milions d'euros. Si el consistori els paga l'Escola Oficial d'Idiomes estarà enllestida abans del 2012 i si no pot ja parlaríem de després del 2012. Tot plegat sembla surrealista, com una conversa de muts enmig d'uan discoteca. "Los unos por los otros..." com dirien en castellà o, com diu una dita bosniana que cito sovint: la casa es crema i la iaia fa mitja. Senyors del PSC, tarragonins i barcelonins, fil a l'agulla i una mica de seriositat !.

De regal, tres comentaris curts que també poden tenir la vostra replica.

- M'ha estranyat que s'hagin trobat calaveres als soterranis del Congrés dels Diputats. Sabia que n'hi havia uns quants però els feia a dalt, al hemicicle. (llegir més)

- Es commemoren els 25 anys de la mort de l'escriptor Julio Cortazar i, curiosament, la vídua i un periodista han trobat una calaixera plena de documents inèdits que ara vendran en format de llibre. Casualitats, oi? (llegir més)

- L'Alcalde de Cambrils va dir ahir en una conferencia sobre l'estat de la ciutat que la remodelació d'alguns barris caldrà esperar per culpa de la crisi. Que sigui sincer i digui que no hi ha un duro a la caixa i, de pas, que expliqui on van a parar els diners del pressupost. (llegir més)

PIM PAM POUM


Una més i fot-li gasto. El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona, el polèmic i popular POUM, permet la construcció en un solar del carrer Sant Miquel on ara fa quinze anys s'hi van localitzar unes valuoses restes arqueològiques. Quan l'Ajuntament de Tarragona va presentar l'expedient corresponent a Icomos per aconseguir la declaració de Patrimoni de la Humanitat, les va incloure a la llista per la seva importància. Ara que ja som Patrimoni, ara que ja han passat 15 anys i que la ciutat ha crescut i ens falten terrenys on aixecar més pisos, volen canviar els fets i situacions.

Si finalment es construeix sobre el solar del carrer Sant Miquel sumarem aquest crim patrimonial a la llista iniciada fa uns anys amb el soterrament incontrolat del pou medieval de la Plaça de la Font, el trencament a cop de pala excavadora de les columnes i altres restes aparegudes sota aquesta mateixa plaça, l'abocament de quilos i quilos de ciment sobre les fonts del lleó trobades al carrer Pere Martell o la famosa operació que va permetre, a cops de martell i pic, la desaparició dels objectes medievals trobats quan es feien les cates arqueològiques davant l'actual seu de la ONCE on s'hi volia construir un aparcament soterrat. El cas Teatre Romà (ara abocador de runes) i la Necròpolis Paleocristiana (ara museu de la pols) el deixarem per un altre dia. AVE ... A VEure que fem senyors.

PER CULPA DELS DE SEMPRE


Sempre passa el mateix, per culpa d'uns quants acaba rebent la resta. Des d'aquest dilluns cal pagar per aparcar a l'aparcament del centre comercial Parc Central de Tarragona. Fins ara l'estacionament era gratuït però com hi havia els típics "ciutadans irresponsables" que abusaven i aparcaven el vehicle al matí per a recollir-lo a la nit, deixant-lo tot el dia mentre treballaven, les coses han canviat. Ara la primera hora és gratis, la segona també si fas compres superiors als 20 euros a la superfície comercial i la tercera ja suma i costa més diners. Personalment em sembla bé la mesura que ha pres la direcció del centre que en cap cas en té la culpa. Prou ha fet aquests anys en deixar aparcar gratuïtament ajudant al conductor a reduir l'estres que suposa aparcar a la ciutat de Tarragona. El problema, reitero, són els qui abusen sense pensar en els altres. A ells els hem de donar les gràcies per la nova mesura tot desitjant-los que a partir d'ara no trobin aparcament a temps i entrin tard a treballar amb les conseqüències que els comportarà quan reincideixin. Per cert, a les ciutats hi ha transport urbà i molt barat. Ho dic per si algún despistat o despistada no ho sap.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -