SÓC COM SÓC I M'AGRADA

Amb els meus defectes i les meves virtuts, sóc com sóc i m'agrada. Dic això perquè sembla que hi hagi gent que em vulgui fer canviar. Hi ha aquells que ho volen controlar tot fins el punt que sempre tenen la raó i la resta de mortals han de rendir-se als seus peus. Hi ha els altres (que poden ser els mateixos) que es pensen tenir-ho tot ben lligat i no veuen com, cada nus que han fet s'acaba desfent i se'ls gira la truita. Un tercer grup el formen aquelles persones egoistes que, amb males armes i jugant amb els sentiments, intenten aconseguir els seus propòsits.
Per sort, tot i els meus nombrosos defectes, no pertanyo a cap dels tres grups que he comentat i que, en ocasions, han intentat fer-me una de les seves víctimes.
Jo sóc una persona sincera, massa sincera. Per ser sincer he perdut amistats i malgrat em diuen que ser massa sincer és dolent, sempre dic les veritats a la cara i mantinc aquesta gran sinceritat.
Jo sóc una persona prepotent quan treballo. Sempre he pensat que si no et lloes la bona feia que fas tu mateix, els altres no ho faran per tu. De la mateixa manera t'has de recriminar les errades i en aquests casos, els altres si que ajuden.
Jo sóc una persona rancuniosa. Si me la fan la paguen i si no la paguen ja ho purgaran al seu moment. Crec que es pot perdonar però no oblidar perquè sempre se'ns demana que tinguem pressent el passat i aquest, el passat, és ple de bons moments però també de decepcions.
Per tant, resumint els meus defectes, dic les coses a la cara, quan tinc raó no callo i si me la fan, finiquito als qui me la fan. Hi ha ocasions, poques però n'hi ha, en las que enlloc de finiquitar-los, els hi dono unes vacances llargues de la meva vida.
De virtuts en tinc però no en parlaré massa, no toca fer-ho en primera persona. Si que us puc dir que protegeixo amb totes les meves armes als qui més estimo, que sóc amic dels qui no em fallen, que dono tot allò que tinc si arriba el cas i que, sobretot, porto als límits la frase preferida, la màxima, de la meva vida: viu i deixa viure.
Si a tot això hi sumem que estic enamorat com el primer dia i que no tinc previst canviar, que vingui la vida de cara que li faré un bon somriure. I als qui no vinguin de bones, bon vent i barca nova.

Per acabar, i per comentar la foto que acompanya el post, us diré que als amics i persones properes no els demano massa, únicament que vagin de cara i siguin transparents. Els icebergs mostren al món una quarta part del seu volum real i amaguen la resta. Per això no m'agraden les persones fredes, que amaguen la seva capa fosca i mostren únicament la part que volen. Per això quan el caliu humà, al qual no estan acostumats, els toca, acaba desfent-los i posant-los enlloc, en un mar de silenci on ja no hi ha marxa enrere.