CARN D'OLLA


Com la crítica de l'article és variada, el títol s'ho mereix. Comencem parlant de l'aeroport de Reus. El passat 28 de desembre varem marxar quinze dies de vacances cap a l'illa de Mallorca i aquest passat diumenge varem tornar.

A Palma, de tornada dels dies de repòs, vaig comprovar quina importància té la nostra estimada, controvertida i desitjada infraestructura aeroportuària anomenada en l’argot aeronàutic "REU". A Palma, pendents de l'arribada del vol, ens van fer anar de punta a punta de terminal tot canviant la porta per a embarcar. Madrid, fossin vols de baix, mig o alt cost, mantenia la seva porta. Barcelona, el mateix. Els qui anàvem a Reus érem els rucs que havíem de fer "més voltes que un tonto" en un aeroport, el de Palma, que és de segona categoria tot i que, pel seu nombre d’operacions, aspira a primera.

Abans de sortir ja ens han van advertir que l'aeroport de Reus tancava a la una de la matinada i que calia escollir el seient de l’avió quan abans millor. Fer entendre aquest "timing" a molts dels passatgers era una pura utopia. Quin caos dins el caos quan la base és un bitllet que has pagat per un avió que no surt a la seva hora perquè a Madrid hi ha mal temps i el mateix aparell que fa el trajecte Madrid-Reus farà el de Reus-Palma.

Arribats a Reus, amb una hora de retard, baixés de la pista per caminar per uns quants passadissos semi coberts que et farien parar en cas de pluja i no et cobririen ni salvarien de l'aixopluc. Quasi un quilòmetre de caminada.Un cop feta aquest processó que et permet renegar de tot, els mossos que posen els equipatges a la cinta (tot i ser la una menys vint minuts), van decidir plantar les maletes sobre la cinta que van deixar completament aturada, immòbil. Campi qui pugui. Ells ja havien fotut el camp.

Agafades les teves pertinences corresponents, varem sortir al carrer on hi havia dos taxis (ni un ni tres). Érem un centenar de passatgers al vol i la meitat tenien familiars que els esperaven. La resta de personal ens havíem de buscar la vida en un aeroport on, ni tan sols els taxistes, tenen en compte quan arriba un vol i quines necessitats de transport hi haurà.

Bé, aquesta és la primera impressió. Passats uns minuts descobreixes que els taxistes són els primers en no compartir vivències entre ells per aconseguir fer-se el seu petit monopoli per anar i tornar tot repartint-se, entre els dos que veus quan arribes, la feina d'una desena de vehicles. Els pocs que hi ha són, en argot cinematogràfic, els "Pirates de la carretera".

La fama que Tarragona té quan es diu que els taxis més cars d'Espanya són els nostres està ben guanyada gràcies als gremis que ho han permès i que han aconseguit, a diferencia d'altres indrets de l'estat on hi ha unes taxes més normals i ben regulades per les administracions, uns preus dignes d’escàndol. Un viatge des de l'aeroport de Reus fins a Cambrils ens va costar 35 euros tot sumant la pujada de bandera (un insult de 5 euros), la taxa nocturna (segon atracament a 4,98 euros), la càrrega de maletes (1 euro per cap i tot i la insistència que tens en carregar-les tu mateix), i el viatge durant el qual observes que els números del taxímetre van més ràpids que el de la màquina de la pel•lícula “Regreso al futuro”. D’aquesta experiència en trec dues conclusions:

Primera: Tal i com està l'aeroport de Reus i les seves infraestructures, que mai li posin "Aeroport de Tarragona". És tot un descrèdit.

Segona: Que les administracions regulin quan abans les tarifes dels taxis de Tarragona per evitar cap més "robatori o atracament a mà alçada".

Tercera: Del tema neu i la nefasta gestió de la Delegació de la Generalitat a Tarragona, encapçalada per Xavier Sabaté, causant de l’aïllament de mitja província, en parlem un altre dia. Poc li falta.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS