Archive for de febrer 2010

PER QUEDAR-SE GLAÇAT


Fa pocs dies que es coneixia la noticia i per més que li dono voltes no acabo d’entendre com un fill pot ser tan mal fill per a robar als seus pares la casa on han viscut tota la vida i obligar-los a anar a una residencia. Ha succeït a Sevilla i el cas és molt trist, toca la fibra i afecta la sensibilitat de les persones. Ara fa quasi 40 anys que els pares, un matrimoni de 80 anys, van comprar una casa i van signar un document privat de compravenda. No van anar al notari i en aquest punt el fill se’n ha aprofitat perquè ell si que ho va fer a més d’inscriure la vivenda al registre. Ara, de cara a la llei, el fill és el propietari de l’habitatge i ha fet fora als pares. Tenen dos fills més i els dos s’han posat de part del primer o sigui que han hagut d’anar a una residencia, sols i sense cap diner.
Us poso dos enllaços amb dos vídeos on veureu el dia en què els fan fora i on s’explica aquesta història que m’ha deixat completament glaçat. Feu clic aquí o bé en aquest enllaç.
L’altra informació que també m’ha deixat glaçat és menys dramàtica a primer cop d’ull però ho serà d’aquí a unes dècades. La foto que acompanya aquest post és d’un iceberg que té les mateixes mides que l’estat de Luxemburg. Aquest bloc de gel, de 2.550 quilometres quadrats, 400 metres d’alçada i mil milions de tones de pes es va separar el passat 12 de febrer del Glacial Mertz, un cos de gel flotant de 160 quilometres d’amplada. Els dos són a l’Oceà Antàrtic, al sud de Melbourne (Austràlia), però el nou bloc avança molt més ràpid que l’altre gegant. Si la temperatura del mar segueix pujant i aquest iceberg passa la frontera àrtica i es comença a desfer, els perills són imminents en poques dècades. L’aigua que conté és capaç d’omplir el port de Sidney 10 vegades però a més es produiria una alteració de les corrents oceàniques i una pertorbació de la biodiversitat de la zona. Explicat de manera més senzilla: pèrdua d’espècies animals, alteració del moviment dels oceans i greus inundacions a Austràlia. És un efecte més d’aquell terme que anomenem Canvi Climàtic en el qual tots hi pensem i molts pocs hi actuen.

POSEM-NOS LES MANS AL CAP

I no ho dic en broma, posem-nos les mans al cap. L’amenaça feta avui per Muammar el Gaddafi titllant a Suïssa com una nació “impia” i “apostata” no ens pot deixar indiferents i més quan aquest personatge, de tots coneguts per la històrica guerra del petroli, ha declarat contra el suïssos la Guerra Santa (Yihad).
Tot l’enrenou, o almenys el detonant, arriba per la decisió, presa en referèndum pel poble suís, de prohibir la construcció de minarets per les mesquites. Gaddafi reclama el yihad per aquest motiu i afegeix que cal que es porti a terme “per tots els mitjans possibles”. Té la barra de dir que aquesta Guerra Santa no és cap forma de terrorisme però això ningú s’ho creu.
Tots coneixem la radicalitat de certs pobles musulmans (no pas tots) i la ràbia que els embogeix quan parlen els seus líders. Tots pensem en l’11-S o l’11-M, en altres intents frustrats que haguessin acabat en autèntiques desgràcies com les esmentades. Suïssa ja es pot preparar i podem posar-nos tots les mans al cap. Ara, més que mai, toca prendre decisions als aliats europeus, toca posar ordre, fre als fanatismes.
Diu Gadaffi que Suïssa destrueix la casa d’Alà però no ens dirà que ell, en nom del mateix Alà, ja ha ordenat la destrucció dels suïssos.

NEGRE I OBSCUR

El Síndic de Greuges de Catalunya ha catalogat l’Ajuntament de Reus com “l’administració no col•laboradora del 2009” que significa que ha estat la que menys ha obert les seves portes i més informació ha amagat. De tots es conegut el tarannà obscurantista del consistori reusenc, governat fa mil•lennis pels socialistes, amb el suport dels socis d’esquerres, a cops i tics poc democràtics els darrers anys. Rafael Ribó, el Síndic, diu que li deuen papers i documentacions que va demanar fa mesos i es suma a la llista de ciutadans i entitats que viuen la mateixa situació. Aquest mateix matí, parlant amb companys de feina i clients de la cafeteria on esmorzo mentre em miro el Diari de Tarragona, m’explicaven diversos casos que clamen al cel. També he pensat en la prohibició que la CORI, partit elegit democràticament i mal de cap constant de l’alcalde de Reus, pugui entrar al consell d’administració d’INNOVA al qual, com a partit escollit i amb representació consistorial, hi té accés de ple dret.
Malament es deuen fer les coses i certs actes no massa legals es deuen voler amagar quan s’opta pel silenci administratiu, la foscor l’obscurantisme. Potser tocaria que ara, aprofitant l’informe del Síndic, altres administracions iniciessin un procés de revisió de la gestió municipal reusenca. Una auditoria ben feta, no com les que els socialistes encarreguen a empreses d’auditors del seu mateix color, podria fer tremolar els ciments de la Plaça del Mercadal.

ELS MIRACLES DEL CEMENTIRI


Us aconsello que llegiu el reportatge "Vivir junto al almacén nuclear" que publica avui el diari El País o que hi accediu en la seva edició digital, en aquest enllaç. El document no té pèrdua i tracta de convèncer de nou al lector dels avantatges que suposa dir SI a la construcció d'un cementiri nuclear al teu poble. Se'ns recorda que se'n vol construir un i que hi ha 14 municipis que opten a aconseguir aquest "premi", entre ells, Ascó.
El reportatge està fet als pobles propers al cementiri d'El Cabril (Còrdova) que és l'únic que de moment hi ha al nostre país. Hi trobareu frases com "No hay impacto sobre el entorno" o aquesta "En una comarca donde los jóvenes emigran por falta de futuro laboral, un contrato en El Cabril (117 personas en plantilla) es para muchos lo más parecido a que les toque la lotería".
A l'article també hi ha opinions contraries a la presència dels cementiris nuclears però la redactora insisteix amb les seves frases optimistes i remata el seu escrit recordant que "si el plan energético no cambia y el último de los ocho reactores en funcionamiento se apaga hacia 2030, el complejo tiene capacidad para albergar todos los desechos de media y baja actividad que se generen hasta ese momento. 176.300 metros cúbicos en total. Cuando eso ocurra y termine su vida útil, las dos plataformas de almacenaje montadas en esta finca de 1.126 hectáreas serán selladas, cubiertas por una colina artificial plantada de verde y similar a las de su entorno, controladas por un programa de vigilancia".
Quina meravella tenir un cementiri nuclear prop de casa. Se li posa una muntanya artificial a sobre i llestos, com amagar la brossa sota la catifa. Segur que el País rebrà una aportació econòmica del Ministerio de Industria per aquest favor que ha fet explicant a la societat mentides a dojo i gratuïtes.

VELL ... BELL

Aquesta jornada ha estat intensa. He començat a escriure un nou llibre, el meu primer llibre sencer sense encàrrec i amb l'avantatge que el meu editor serà un amic a qui he triat per la seva bona tasca de difusió dels dos llibres que, de moment, m'ha editat.
És un llibre diferent i m'ha permès, de moment, com a inici obligat, fer una entrevista envejable que fa anys que devia a la seva protagonista.
Espero presentar-lo en mig any però de moment, feta aquesta primera entrevista, crec que caldrà escurçar el temps per aconseguir presentar aquesta aportació literària a la societat amb la primera entrevistada. Mal que mal (diuen els castellans) la trobada ja està feta i ha estat un plaer.
Tinc encara més clara una cosa que ja sabia, les arrugues imposen i amb elles aprens més que amb els fets quotidians. Aviat hi haurà llibre, emocions, sentiments, vida...
Dedico a la primera protagonista del llibre aquest tema musical i us demano que l'escolteu a fons. Centreu-vos en aquelles frases que us facin pensar en la bellesa de ser vell.


18 de febrer 2010

BOMBERS I IDEES DE BOMBER

Entre les nombroses que he llegit aquest dijous a la premsa, em quedo amb aquesta: un veí d'Horta denuncia que els Rurals van instar-lo a callar quan va voler demostrar que l'origen del foc no era el llamp.
Els mesos han passat i ara els qui callen són els qui haurien de parlar per explicar la veritat. Aquests que callen són els qui haurien d'haver dimitit però com no tenen dignitat, ni la coneixen, segueixen agafats a la trona de la menjadora que a final de mes els omple les butxaques. Als Bombers morts ningú els tornarà la vida però ara, en aquestes jornades declaracions, els veïns d'Horta parlaran en nom d'ells, de les víctimes d'un cúmul de situacions anòmales, negligències i enganys. Senyors del tripartit, els pobles es mereixen un respecte i vostès un càstig sever.
Per acabar, comentar-vos que no faré cap balanç de la jornada de debat polític viscuda avui a Madrid entre el president i el cap de l'oposició. Els dos fan riure prou i els ciutadans ja hem vist, fa mesos que ho veiem, de quin peu calça Zapatero i la colla de titelles que té al seu costat. En ambdós casos, Horta i Madrid, les urnes passaran factura a qui toqui. Una cosa queda clara, les propostes fetes avui per Zapatero són, senzillament, idees de bomber.

TERTÚLIA SOBRE PAGESOS A CANAL CATALÀ

Acabo de participar a la tertúlia dels dimarts de Canal Català Tarragona, espai en directe que presenta el Joan Martínez, director d’aquest mitjà. Avui el tema era la pagesia i he compartit taula amb el Coordinador d’Unió de Pagesos, Salomó Torres, i el Joan Biosca que és el President a Tarragona i Terres de l’Ebre de JARC, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya.
La temàtica presentada ens ha fet estar molt d’acord en la defensa dels pagesos en detriment de les administracions a qui hem criticat per aquest paper autista que han mantingut durant molts anys, i encara mantenen, que ha condemnat al sector. Consellers com Grau, Marimón o Siurana; ministres com Arias Cañete o Espìnosa; i el comissari europeu Franz Fischler han aconseguit que les ajudes no hagin arribat o hagin arribat minvades i tard.
També hem parlat de l’egoisme de la societat consumista que critica als pagesos per tallar carreteres però es nega a entendre el perquè de les protestes. Espanya és a la cua d’Europa en el consum de fruita i verdura però quan els pagesos regalen la fruita la gent es mata per aconseguir una poma o una taronja.
I hem tocat un tema que clama al cel, el preu al que han de vendre els seus productes els pagesos i al preu que paguem aquests productes nosaltres, els consumidors. Queda clar que entre mig del pagès i el venedor final hi ha una colla de lladres, anomenats mitjancers o intermediaris, que ens roben a tots.
Com sempre han quedat temes pendents per parlar com ara les expropiacions que es fan a les explotacions agràries i trossos de terra dels pagesos quan toca construir una nova carretera. Un altre dia en seguirem parlant però en tot cas feia falta una tertúlia com aquesta per a recordar que els pagesos sembla que molestin i gràcies a ells podem fer una vida més sana.

SIS MESOS

Avui ha fet sis mesos. L'hivern ha estat molt dur. Demà, una nova absència, el cor trencat. Se't troba a faltar. T'estimo Carles.

EL LLOP I L'OVELLA


Ara, en època de carnaval i de disfressar-se per a ser feliç en un rol somiat que no et pertoca, em proposo descobrir certes disfresses.. Consti i quedi ben clar que hi ha certs personatges que duen la disfressa tot l'any. Comencem pel director de TAC12 (tac tac hi ha algú?) que fa d'assessor de l'Alcalde de Tarragona (Mimosin) i entrevista al cap de l'oposició (el dolent de "erase una vez"). Em sembla una pasterada d'espai, per omplir la graella de programació a base de diners, els que paguen els alcaldes del consorci del TAC i compensen els qui ara són a l'altra costat del pou.

Parlant de pous, tenim el Pocero del TT. Es diu Xavier (el llop) i treu del pou a tots aquells que no el portin, arrossegant-lo per les seves errades, al fons de la misèria. Si Horta de Sant Joan es digués Badalona o Santa Coloma les dimissions haguessin estat com el vermut dels diumenges, a dojo i gratis.

Si Ascó (l'ovella) fos de la província de Toledo (és un dir) el cementiri nuclear seria com un camp de golf que gasta aigua no potable i aporta diners. Però el llop no ha explicat la veritat, no ha dit que a Tarragona ja en tenim els "paraula de quatre lletres... plens) de menjar-nos la (paraula de cinc lletres que comença per m). Van de Ventafocs i són els Dimonis d'una festa on els ciutadans no hi ballem.

El dia que peti el Polígon de les Químiques serem tots uns "zombies" però mentre això no passi haurem d'aguantar als xupòpters draconians que ens desgovernen i ens duen a un oceà amb un vaixell que, com el del Capità Jack Sparrow, no té cap futur.

Per acabar, si em permeteu un incís, demano dimissions pel cas d'Horta. Vull que dimiteixin el Conseller Baltasar, el Conseller Saura, el Cap de Bombers de Catalunya, El cap de Bombers de Tarragona, El Cap de les ADF de Catalunya, el Cap de les ADF de Tarragona, El Delegat de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, El Delegat d'Agricultura, Ramaderia i Pesca a Tarragona, el Delegat d'Interior a les Comarques de Tarragona i la resta de personal inoperant, es diguin Alfa o Omega, que van permetre el desastre d'Horta.

ERRADES QUE FAN RIURE ... O PLORAR

Acudit del ninotaire i amic FARO


La publicació d'un llibre que recull les respostes més absurdes que han donat els alumnes a les preguntes dels exàmens, ha portat a les televisions nacionals a parlar d'aquesta obra. Hi ha casos que no tenen pèrdua i respostes que no tenen preu. Li pregunten a un alumne què és la Fe i diu, textualment: Es lo que nos da Dios para poder entender a los curas. A un altre li demanen la definició de la sal i ell diu: Tiene un curioso sabor salado. Un tercer exemple: la petició de l'examen és senzilla i es demana a l'alumne que comenti quelcom sobre els fets del 2 de maig. La resposta és: ¿De qué año?.
Si voleu llegir-les totes, compreu el llibre. A algunes persones els farà passar bones estones i altres acabaran del tot irritats al comprovar aquesta incultura d'alguns alumnes. Jo ara estic indignat però no pas pel llibre. Ho estic perquè, com deia abans, les televisions han tret la noticia i moltes d'elles, aprofitant aquesta ocasió, han anat a les escoles a preguntar als alumnes adolescents coses ben senzilles que ja han de saber a la seva edat. El resultat és lamentable. Segons els nostres estudiants Primo de Rivera és un cosí de Fran Rivera, La Carabina i la Peineta acompanyaven a La Pinta en el viatge que Colon va fer a les Amèriques, la Guerra Civil va començar el 1933 o 34 i els Reis Catòlics eren "La Isa y no sé quien mas".
Si aquest jovent ens ha de governar en un futur (ja sé que és una frase feta) que Déu ens agafi confessats. Després diuen que anem a la cua d'Europa i no és estrany.

LLADELLES MUSICALS


Tot escoltant IcatFm m'he aturat a pensar: qui són aquestes lladelles que ens xuclen la sang en nom d'una organització que anomenen Societat d'Autors i que es dedica a exigir diners a qualsevol esser que es mogui i en nom d'uns cantants i autors que mai han defensat. Un servidor ha hagut de pagar al seu dia per composar cançons que tocava un grup que, tot i no arribar a ser famós, va aparèixer per TV3 i va sonar a moltes ràdios. Mai vaig veure un duro com a autor però volien que en pagues més a les següents quotes. També recordo quan venia a la ràdio el típic inspector d'aquesta secta de lladelles i preguntava què posàvem de música. Sempre li responia que eren cd's comprats a Llatinoamerica que aquí no tenien afectació a nivell de drets i que les musiques utilitzades com a sintonies eren de cd's portats de casa meva i no propietat de la ràdio. Jajaja, com em divertia fotent-los el pel i com em diverteixo ara baixant música i pel•lícules a dojo tot pensant en ells. De música i cinema en tinc tant que hauré de parar una temporada per escoltar tot el que tinc pendent. Mentre ho escolto pensaré en la junta directiva de les lladelles musicals que cobren a escoles, perruqueries, clubs de futbol i ajuntaments.
La presideix el "Oso Teddy", un music mediocre que va col•laborar a Jesucristo Superstar abans de crucificar a la resta del món. Pel mig, volant com un papallona, un xicot que va fer-se famós per una sola cançó amb una lletra tan trista com ell i que ara va als concerts on li llencen ous i pedres. És l'enfant terrible de litres i litres d'alcohol que ens recorren per les venes (els litres que ens hem de fotre per no escoltar-lo).
La junta la formen una col•lecció infame d'altres velles glories de la cançó, musica vinguts a menys, cantants que mai han estat res o ben poc i personatges que han venut pocs discos i a sobre tres de cada quatre vendes les han fet en format cassette i a les benzineres on hi havia ofertes de música que, o es podria als magatzems o es destruïa per aprofitar el plàstic de les caràtules i la carcassa. Parlo de "la gavina voladora", el germà de Nacho i frau de l'opera, el Teo i la Sole, la Rosa "el perro hace guau" , un canari que té nom de lladre i altres cantants que, amb més sort, es van forrar al seu dia però encara no se'n han adonat que ja estan caducats, passats de moda. La Societat que ens sagna a tots és el club dels morts vivents però com a mínim quan toquen el seu himne, la marxa fúnebre, tenen la sort que l'ha arranjat aquell compositor de mala mort que és clavat a Aznar però amb melenes i amb el "xim pum" de fons queda menys mortuòria.
09 de febrer 2010

... EM RAPO AL ZERO I BALLARÉ NUET A LA PLAÇA IMPERIAL TARRACO


Si Tarragona és declarada Capital de la Cultura Europea el 2016 us prometo que em rapo al zero i ballaré nuet a la Plaça Imperial Tarraco. Mireu si ho tinc clar i així ho vaig comentar ara fa una setmana a la televisió de Tarragona en el transcurs del debat sobre cultura al qual em van convidar conjuntament amb el productor musical Xavi Plana i la Regidora de l'Ajuntament de Tarragona, Carme Crespo.
La ciutat de Tarragona no pot aspirar a ser declarada capital de la cultura europea perquè té un greu dèficit d'infraestructures i una fluixa programació cultural, mancada de cicles musicals, teatrals i de dansa fixos i consolidats. Amb un sol teatre obert tot l'any i massa petit, el Metropol (500 espectadors), i un Teatre Tarragona que fa deu anys que diuen que enllestiran, Tarragona no pot passa la prova ni la cribra que es faci entre les candidates del 2016.
Igual que no es pot somiar, tampoc es pot enganyar dient que amb el títol de ciutat cultural, Tarragona triplicarà el nombre de turistes i arribarà a la xifra d'un milió. Amb les deficiències infraestructurals esmentades i el coneixement que la gestió patrimonial de la ciutat és un desastre quasi tan gran com la gestió turística, en mans d'un regidor que es passa més hores a BCN que a TGN, queda clar que no anirem a enlloc.
La Necròpolis tancada, el Teatre Romà en runes i ple de brossa com mostra la foto, la resta de monuments mal senyalitzats i poca activitat al seu voltant. AQUESTA ÉS LA REALITAT. Cal que els polítics siguin realistes i deixin de vendre fum. Fa una setmana me'l volía vendre a la televisió la Sra. Crespo però al final, tot i les pressions, no en vaig comprar. Per la vida ens hi hem de passejar amb la cara ben alta.

NO SABEN ESCRIURE


Mirant, mirant... he descobert que els nostres polítics locals no saben escriure. He analitzat columnes on opinen els nostres representants, siguin de Tarragona-Reus-Valls-Tortosa- molts altres, per saber que, en els seus escrits, es repeteixen més que la paella mal feta o els calçots mal cuits. No entenc el paper de tants assessors i caps de gabinet o premsa per acabar, senzillament, fent el ridícul. Cal que es reciclin i si no saben com, els ofereixo els meus serveis. Tot té un preu.

EL FORAT DEL PANY

Si tingués la possibilitat de mirar pel forat del pany i veure que coi fa en aquests moments en Zapatero, m'hi passaria hores i hores. No per tafaneria, ho faria per incomprensió, perquè realment no entenc que pebrots esta fent de viatge a Estats Units i preocupant-se únicament pels problemes d'Europa quan té el seu país completament abandonat.
Els mariners que ha deixat al timó d'aquest vaixell que fa mesos que naufraga o navega sense rumb, encara en saben menys que ell i tots sabem que ZP no es cap llumenera. Les darreres enquestes diuen que si ara es fan eleccions tindríem a Mariano Rajoy de president del govern. A mi, sincerament, no m'espanta aquesta idea. Pitjor que Zapatero no es pot fer i ja se sap que les dretes cuiden poc les polítiques socials però controlen les econòmiques, les que ara toquen. A veure si passen ràpids els mesos i ens trèiem de sobre a Montilla de Catalunya (amb socis del tripartit inclosos) i al Zapatero de la Moncloa. Que hi hagi canvis, que entrin uns de nous o els d'abans però que surtin els que ara hi ha. Fer-ho pitjor és impossible.

LAPORTA HA JUGAT AMB EL BARÇA


Joan Laporta ha jugat amb el Barça i no pas de davanter o de porter. Laporta ha jugat amb el Barça, amb Catalunya i amb els sentiments de moltes persones. La seva presidència ha estat la plataforma ideal per a llençar-se al mon polític i ja se sap que barrejar futbol i política es una greu errada que ningú hauria de cometre. El president blaugrana ha exercit el seu càrrec amb menys cor que egoisme personal per aconseguir, gracies al suport dels qui el van votar, altres objectius pels quals ningú l'hagues recolzat en un primer moment.
Ara marxa, havent col·locat abans al seu dofí, per la porta gran. I abans de marxar ja preconitza que esta preparat per a presidir Catalunya. Joan Carretero, lider de redispersament (abans reagrupament) ja ha dit que li donara el seu màxim suport. Dios los cria y ellos se juntan. Un au de carronya i en Joan Carroñero. Que ens agafin confessats però abans que els aficionats blaugranes li recordin a Laporta que amb un símbol del país com el Barça no s'hi juga i menys amb aquesta ma negra que Laporta ha utilitzat en nom de moltes persones que passen dels polítics i estimen els colors i un esport. Laporta ets un impresentable!

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -