PENSAMENTS LLEUGERS (7): LA MAR

-->

Sóc nascut a l'interior. Vaig descobrir la mar fa vuit anys, de tard en tard i gràcies als amics que m'hi van dur. I me'n vaig enamorar per la seva senzillesa a primera vista i  per aquells elements que, de tornada, no coneixia. I el temps va compatir el meu enamorament i la mar m'estimava tot sabent que jo era, llavors, un simple observador i passatger. I el mateix temps, savi com la sorra que banya la mar, em va embolcallar d'ella mateixa, captivant-me sense remei i sense saber que les seves onades, tranquil·les o braves segons el dia, m'havien fet far de les seves penes i alegries.
Com a nàufrag que troba una roca on aferrar-se a cada instant en aquest oceà ple de restes de naufragis, la mar, molt més calmada a jorns i més revolta amb el pas de les hores, ha estat element vital, arrel a les palpentes ben encertades que et salva dels esculls.
I el sol, astre brillant quan vol assimilar aquest paper sempre complicat, m'ha secat de tantes desgràcies properes en el moment més difícil, apareixent quan tocava i sense demanar el perquè del canvi, de les reaccions kafkianes que, un servidor i sense saber el perquè, manifesta a l'instant, com a cridat a ser el profeta d'una terra que no coneix i desitja desconèixer, per plaer, per afrontar més naufragis.     
Visca la Mar! Gràcies Mar!

Comentaris

Jordi Tudó ha dit…
Bona foto i bon artícle, que disfrutis de la mar.
Oscar Ramírez ha dit…
Jordi, moltes gràcies, ho intentaré.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS