LA LAURA I EL LLIBRE

Aquest text té relació amb un llibre que tenia mig penjat, pendent de continuar, i que aquest diumenge he decidit tirar endavant. De fet ja estava previst seguir escrivint-lo però abans tenia altres prioritats literàries i creatives que ja he complert. El llibre s'inicia amb una entrevista a la Laura, una dona de 90 anys nascuda a Tivissa i que fa molts anys que viu a Reus. La Laura va patir les conseqüències de la Guerra Civil espanyola, des dels seus inicis i amb la postguerra com a moment més delicat per la falta de menjar i pels estralls que els dos fronts havien causat entre la població. Una part de la conversa es dedica a aquesta dura etapa i una segona part serveix perquè la convidada dibuixi, en records i paraules, com era la ciutat de Reus durant les dècades dels quaranta, cinquanta i seixanta. Fer aquesta entrevista ha estat tot un plaer per dos motius. El segon, perquè considero que parlar amb la gent gran i escoltar-los és una assignatura pendent que tenim tots i el primer motiu, el més important, perquè la Laura és la meva avia.

Hi ha moltes persones grans que ens deixen i que se'n van amb mil històries i vivències que mai han explicat perquè ningú els hi ha preguntat. Si encara teniu avis vius, feu l'exercici de preguntar-los coses de la seva joventut i escolteu-los. Sembla que no però se'n aprèn molt i la sensació, acabada la conversa, és de pau i calma interior per saber que acabes de fer una cosa meravellosa, compartir i demostrar la teva estima.

Sobre el llibre us puc dir que el segueixo escrivint i que espero acabar-los d'aquí a uns mesos amb l'esperança de dedicar-li el primer exemplar a la Laura, la meva avia.

Comentaris

Anònim ha dit…
Tens tota la rao, cal confiar en els avis i fer-los que se sentin útils i expliquin les seves etapes vitals.

Pere Joan
Oscar Ramírez ha dit…
moltes gràcies Pere Joan

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS