EM RECORDAVA A SANDOKÁN


La pèrdua de certes persones sap greu i la mort del periodista Luis Mariñas és un exemple clar. En tinc molt bons records perquè recordo haver crescut escoltant grans comunicadors i entre ells hi havia en Mariñas. Quan el veia per televisió sempre pensava que s’assemblava al Sandokán i me l’escoltava amb atenció perquè tenia una veu captivadora i una mirada penetrant que et submergia en les informacions que llegia i explicava.

Sembla que fa anys que tenia problemes de cor i al final ha mort molt jove però amb un currículum que costa dècades aconseguir i que formarà part de la història durant molts més anys. No entraré a dir que “era una gran persona” perquè no el vaig conèixer personalment però si que us diré que era un gran periodista.

És curiós. La carronya televisiva que alimenta als frikis i semi-famosillos es queda i els veritables informadors van deixant-nos orfes de bons telenotícies i espais de debat. Per acabar, mireu la semblança entre la foto de Mariñas que acompanya el post i la del Sandokán (clic aquí).

Comentaris

Unknown ha dit…
Si que li veig una retirada a Sandokan.

Ara m'hi has fet pensar!

Bones festes!
Oscar Ramírez ha dit…
Bones festes Tondo.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS