Archive for de febrer 2011

CONTINENT I CONTINGUT

Sàvies paraules les pronunciades per la periodista Olga Viza al programa Salvados que presenta a La Sexta cada diumenge el Jordi Evole. Aquesta setmana va entrevistar dos referents del periodisme espanyol, dos clàssics que, per motius diversos, han passat a la història per decisions empresarials absurdes. Olga Viza i Iñaki Gabilondo eren els protagonistes d’un programa que va aportar moltes coses als qui ens dediquem a aquest món.

Olga Viza, ara anem pel tema del titular del post, va fer grans aportacions durant la conversa mantinguda amb el popular Follonero. Va comentar que, ara fa uns anys, al quedar-se sense feina, va anar apuntar-se a les oficines de l’Inem, com una ciutadana més. Òbviament, quan li va tocar el torn, la funcionaria que la va atendre es pensava que la periodista era allí per a fer un reportatge o una broma però en cap moment per sumar-se a l’empresa més gran del nostre país.

També va comentar, i ara si que anem pel titular del post, que en el món de la televisió i més concretament entre el sector femení, s’opta més pel continent que pel contingut. S’aposta abans per una presentadora d’informatius jove, guapa i que estigui bona per un concepte purament estètic i sense importar si comunica bé o no. Les que no passen la selecció són les que ja tenen un edat i no tanta presència sexual davant les càmeres.

I és ben certa aquesta afirmació. Fixeu-vos en el perfil actual de presentadora dels informatius de les televisions estatals i autonòmiques. Dones joves, moltes d’elles rosses, i de molt bon veure, periodistes a les quals se’ls pot perdonar millor una possible errada en antena perquè solapen l’error amb un somriure Profident.

Ja sé que aquesta opinió ofendrà part dels lectors d’aquest escrit, o els podria ofendre, però és tant cert com la vida. Encara que no ens agradi, s’ha apartat a grans professionals de la televisió per edat i presencia davant les càmeres. Rosa Maria Mateo va patir-ne les conseqüències molt abans que la gran Olga Viza. Cal que ens ho repensem, que recriminem als empresaris televisius, els menys entesos del sector i preocupat únicament en facturar al preu que sigui, les decisions que estan prenent i el producte que ens ofereixen.

Per cert, l’altre convidat de Salvados era l’incombustible Iñaki Gabilondo però en aquest cas, al tractar-se d’un periodista que exercint la professió d’informador ha demostrat clarament el seu color polític, passo de donar-li més espai en aquest blog.

A continuació, l’entrevista amb Olga Viza feta a Salvados pel Jordi Evole.

EL NOU DISC DEL XAVISS

Si la vida és un cúmul d’experiències, m’encanta acumular i per tant, viure. Al plaer de poder escriure i publicar allò que escric n’hi he sumat un de nou que ja practicava fa anys però que ara faig públic, fer lletres per cançons. 

El meu amic Xaviss, cantant i compositor nascut a Reus, resident a Cambrils i ciutadà del món, està preparant el seu nou treball discogràfic i em va proposar col·laborar-hi fent les lletres dels seus temes. Hi ha encàrrecs que no es poden rebutjar perquè et penetren a l’interior com un alè d’aire fresc, amb il·lusió i respecte. Il·lusió per saber que compten amb tu i respecte pel repte que se’t planteja.
Un servidor, home de reptes com he comentat moltes vegades, ha fet la feina i fa pocs dies li vaig entregar els textos al Xaviss. Agraint un cop més la seva sinceritat, vaig quedar molt content quan em va dir que li encantaven i ara només queda adaptar les lletres a la música i enregistrar aquest treball que sortirà per Sant Jordi.
La meva relació amb el Xaviss es va iniciar l’any 1994, quan jo treballava a la Cope i ell, conjuntament amb l’Edgar i l’Adrià, tocava amb el grup Mai Toquem Junts. Vaig apostar per ells i ells van apostar per mi de manera que als pocs mesos ens varem convertir en grup i manager. I va funcionar bé, fent bolos per tot Catalunya i tocant amb grups com Los Ilegales, Sopa de Cabra o Ja t’ho diré. Posteriorment aquella història es va acabar i les nostres vides van seguir camins diferents. Fins que , ara fa uns anys, ens varem retrobar i d’ençà que hem seguit col·laborant. 

L’amistat mai s’ha perdut i això és el que té més valor. El Xaviss té moltes qualitats humanes i ha crescut personalment i musicalment sense parar. Sempre he confiat en ell i les seves possibilitats com a cantant. Per això estic convençut que el nou treball, deixant a banda les lletres, pot arribar lluny.
Aprofitant que tenim una relació de pidolaires nats i que l’un demana a l’altra sense vergonya perquè sap que l’altra complirà, li he demanat que d’aquí a uns mesos, quan hagi sortit el meu nou llibre de pensaments que tinc intenció de presentar a diversos indrets de l’estat espanyol, m’acompanyi i posi música a tres o quatre textos dels meus. Aquesta col·laboració servirà per unir-nos més i, qui sap, si per obrir-nos algunes portes que ara encara hem d’obrir. 

Passi el que passi, Xaviss, gràcies per confiar en mi i per tot allò que encara hem de viure junts. 
La notícia sobre el nou disc l’ha publicat el diari Reus Digital i la podeu llegir aquí. Aquest vídeo és del seu treball anterior.


MON. MONT-ROIG, MÓN MIRÓ

L’amic Mon del bloc La Garrofa de Mont-roig un dels clàssics a la xarxa internet, posa en marxa una iniciativa molt interessant a la qual li dono ple suport i per tant us demano la vostra col•laboració. Com queda poc per a celebrar el centenari de l’arriba del pintor Joan Miró a aquest poble, la volen fer grossa i el Mon ens proposa que li fem arribar postals creades per nosaltres, Aquesta mena d’art es diu Mail Art perquè cal que li fem arribar les postals a l’adreça que trobareu més avall. Jo us demano que hi participem tots, jo el primer, i que ajudem a fer aquesta festa encara més grossa. L’escrit publicat pel Mon al seu bloc és el següent:

MON

Ja us vaig parlar en començar l'any que aquest venia ple de celebracions a diferents àmbits i que "abusaria" de la vostra amabilitat i participació per a realitzar diferents convocatòries. Ara vaig a proposar la primera i més complicada i que ens portarà més temps per a la seva realització

Aquest any es compleix el centenari de l’arribada a Mont-roig de l’artista Joan Miró, des del ajuntament s’ha creat una comissió cívica per organitzar aquest centenari, que si tot va com ara i no apareix cap contratemps començaran els actes el proper mes d’abril. Tinc l’honor de formar part d’aquesta comissió cosa que em omple d’una gran satisfacció, ja que molts sabeu que sóc un enamorat de l’obra del pintor, fins i tot molt d’abans “d’aterrar"en aquest poble. No ens enganyem no tothom aquí a Mont-roig li agrada Miró, el pintor també te detractors, però si una cosa es evident es que si al món es parla de Mont-roig es gràcies aquest homenet, (homenot que diria en Pla) català universal. De fet aquest blog deu el seu nom a la garrofa que Miró portava sempre en el seu equipatge i que ell deia que ho feia per recordar sempre Mont-roig allà on fos.

Aquest blog el proper mes farà cinc anyets. Des de aquesta plataforma blocaire al llarg de tots aquests anys em parlat de Mont-roig, per a be o per a mal, també d’en Miró, d’art, de poesia, de música, em posat humor a les paraules i em fet mobilitzacions força participatives ( carnavals blocaires, pessebres 2.0...) ara us convido a fer-ne una de sonada. Anem a fer Mail- Art. , art postal. Ui, no us espanteu!!!!!

Llençant el tema “Miró i Mont-roig” es tracta que m’envieu una postal (10 x 15cm aproximadament) feta per vosaltres amb la tècnica totalment lliure. Exploreu per internet, la xarxa en va plena sobre l’art postal, sobre Miró sobre Mont-roig, podeu consultar-me qualsevol aspecte que necessiteu ( monculturals@yahoo.es) no us faci mandra ni vergonya. Ull! no es tracta de copiar una obra de Miró, es tracta de deixar-vos seduir per la creativitat i plasmar el que us suggereix Miró i Mont-roig

Us demano això si, que m’ho envieu físicament. Per què? Doncs porto la intenció de intentar muntar una exposició a Mont-roig amb totes les vostres aportacions i alguna sorpresa mes que ja desvetllaré quan la tingui mes lligada. A mes anire publicant les postal al blog al llarg de l'any

Ja se que molts de vosaltres pensareu que no teniu vena artística, diuen que tots portem un artista a dins i que nomes cal saber treure’l, Sinó us dona temps a que surti, sempre es d’agrair que doneu molta difusió aquesta convocatòria. Estic segur (així m’ho heu demostrat mes d’un cop) que puc comptar amb vosaltres. Tothom te un amic artista, segur que a prop vostre n’hi ha algú a qui feu-li arribar aquesta convocatòria. Si us plau publiqueu algun postal vostre , envieu correus, parleu-ne.......Si trobeu algun artista per internet dieu si vol prendre part. Una idea que us dono es si sou mestres d’algun centre o escola, a l'esplai a l'agrupament escolta, al centre civic, a l'Unió de dones....... podeu treballar el tema i que enviïn cadascú una postal......

Per la meva part aquesta convocatòria la faré extensiva a artistes i altres col•lectius d’arreu.

Qui a dit que no la farem sonada?

data limit: 24 de juny de 2011

Podeu enviar les vostres postals a:

“La Garrofa de Mont-roig”
Carrer Reial, 3 Mont-roig del Camp 43300 Tarragona

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -