DE L’OMBRA AL FRIKISME , LA FAMA I DE NOU L’OMBRA

No he estat mai seguidor dels programes on apareixen personatges estranys, que s’acostumen a titllar de frikies, com a reclam i el públic es diverteix amb ells. El “Risitas” el “Cuñao”, el Carlos Jesús o la més coneguda Carmen de Mairena formen part de l’imaginari televisiu de molts programes on treure en pantalla a aquestes persones passen de ser anònimes o conegudes en els seus  cercles més propers a esdevenir patrimoni del país.
Apareixen i desapareixen com si res i ningú mai parla dels seus orígens i del seu progrés un cop perden la fama, vinculada a la gràcia que desperten entre els consumidors de la televisió brossa, i tornen a la foscor anterior.
Se les utilitza, no dic que no es deixin, i se les aparca quan convé. Parlo de tot això al conèixer la mort d’un d’aquests personatges, anomenat “Pozi”, que va descobrir el caçafrikis per excel·lència, Javier Cárdenas, llençant-lo a la fama en el programa Crónicas Marcianas.
Manuel Reyes, així es deia el personatge, va morir immers a la pobresa més absoluta, acusant al seu representant de robar-li diners, després d’haver passat per la fama i tornar a la realitat del seu món habitual. Són les misèries de la vida traduïdes en l’art de fer espectacle d’allò que hauria de tenir un tractament televisiu ben diferent.
Però els inventors dels lateshows i dels programes d’espectacles  per mantenir distreta la prole saben què vendre i com treure diners d’aquestes misèries. Acostumats a veure el millor de cada casa a programes com Gran Hermano, que enguany té com a protagonista un capellà que ja ha estat apartat del sacerdoci per l’Església Catòlica, la mateixa que no és capaç d’apartar als seus membres acusats d’abusar de menors i fer-los tocaments, hem d’anar fent zapping a gran velocitat per evitar quedar-nos enganxats a aquests continguts infames.
En Pozi era una persona i no un mico de fira del qual tothom se’n podia riure. Potser és que oblidem aquesta condició tan bàsica i formem part del circ. Potser som com ells o ells com nosaltres.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA