SOBRE LA LLUM, LA FAM I LA MÀ AMIGA.

Des de fa poc col•laboro a la Cadena Cope, emissora on vaig treballar del 1992 al 1995, en unes tertúlies i entrevistes que aprofundeixen a fons amb els personatges convidats. Tornar a tenir un micròfon davant és un plaer i compartir estones amb els protagonistes que passen pels estudis d’aquesta ràdio no té preu (i de fet no cobro).

Aquest dimarts hem parlat amb l’Encarna que és una de les persones que formen part de l’Associació Joventut i Vida. Tenen diverses línies de treball obertes i entre elles són els responsables de repartir menjar entre les persones i famílies necessitades d’una part de Tarragona. Fan el repartiment al barri de Bonavista i són 41 voluntaris. Reben el menjar del Banc d’Aliments o del Mercat del Camp, el posen en bosses i les entreguen a les persones que tenen a la llista.

Fa tres anys abastien a 30 persones i ara donen cobertura alimentària a 144 persones. Passen dies i hores fent aquesta tasca de manera gratuïta i sempre amb el somriure a la cara. També porten sopa i entrepans als indigents que malviuen als carrers de la ciutat. Realitzen, resumint, una feina que haurien d’afrontar les administracions. El cas, i del tema n’havia parlat en un altre post en aquest blog, és que fa deu anys que duen a terme aquestes tasques i no tenen llum.

La que tenen els hi subministra un grup electrogen que han de pagar de la seva butxaca perquè, tot i les nombroses mantingudes amb l’Ajuntament de Tarragona, han rebut sempre promeses incomplertes i paraules buides. És una autentica vergonya que passi això i que cap dels polítics de govern de torn hagin estat capaços d’ajudar mínimament a aquesta entitat.

Cadascú recull allò que sembra i troba pel camí la recompensa d’allò que ha fet. Que segueixin fent cas omís dels voluntaris com l’Encarna. Ells es posen en evidencia i no aconseguiran acabar amb el voluntariat, ni amb les ganes, ni amb aquest do que tenen i que passa per treballar pels altres sense demanar res a canvi.

Quan un pensa en certs polítics fa seva aquella frase que diu: si busques una mà amiga mira sota el teu braç.

Més informació: web de l'Associació Socioeducativa Joventut i Vida. LINK

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS