SOBRE L’ALDEA GALA I LA VAGA GENERAL


SOBRE L'ALDEA GALA I LA VAGA GENERAL

A alguns els queda el regust amarg al veure els resultats de les eleccions andaluses i, en menor mesura, les asturianes. Al nord no queda clar qui acabarà governant però el ressò mediàtic s’ha centrat al sud, epicentre electoral de tot el país que es pensava que el PP arrasaria i el PSOE seria humiliat.

I no ha estat així. Victoria popular per la mínima i tot obert a un pacte d’esquerres que donaria quatre anys més les regnes als socialistes. Andalusia, que d’ençà de les eleccions generals havia esdevingut l’aldea gala que els romans mai podien conquerir per la presencia d’Astèrix i Obèlix, aguanta el cop amb aquests dos personatges ara anomenats Griñan i Rubalcaba. 

Tot obert, passin i facin joc senyores i senyors. Per quin pacte aposteu? Més govern dels de sempre o nou govern en minoria dels d’ara amb un candidat que també és de sempre? Difícil situació es planteja en unes terres on ni els escàndols de les darreres setmanes han canviat les idees de la majoria dels electors.  Com deia el gran Mario Benedetti: quan pensàvem que teníem totes les respostes, de cop i volta, varen canviar totes les preguntes.

Sort tenen tots els protagonistes, que haurien d’estar avergonyits per la baixa participació que evidencia la desafecció ciutadana per la política, que aquesta setmana les eleccions i els resultats passen a un segon pla. I tot gràcies a una altra desgràcia o esdeveniment desafortunat. Sabeu quin és, oi? La vaga general.
Personalment no la secundaré perquè considero que els qui la convoquen són uns aprofitats que amaguen una gran veritat a tothom. No a tothom perquè sempre hi ha gent que pensa i té clar que no se’ns pot enganyar tan fàcilment.  

Surten al carrer a manifestar-se, creant piquets que obliguen als comerços a tancar portes (dient-los informatius quan són coaccionadors) tot exemplaritzant l’antítesi del dret democràtic a fer vaga. I ho fan per posar-se al costat d’un partit i en contra d’un altre pel simple fet que cal castigar a qui mana. Però en aquest cas hi ha un agreujant. 

Apa! Sortim tots al carrer a queixar-nos per les retallades! Però, qui coi les ha provocat? Perquè han hagut d’arribar a fer-les les retallades? Doncs perquè una colla d’ineptes han estat uns anys estirant més el braç que la màniga. Piqui a piqui és la veritat. Hi ha els qui han malbaratat els nostres diners (que ningú oblidi que eren nostres) i els qui s’han trobat els calaixos buits i han de fer jocs malabars per aguantar una administració engreixada en temps de bonança quan la vaca donava llet a tothom. 

I ara la bestiola s’ha quedat als ossos i posem la pilota al terrat del veí o, més ben dit, amaguem la porqueria sota la catifa. Si han estat capaços de gastar allò que no era seu, que ho siguin per assumir el “mea culpa” i quedar-se quiets i calladets. Només ens faltava, just ara en que cal ser competitius i productius, tancar comerços, negocis i empreses per sortir al carrer a treure les pancartes i cridar lemes absurds. 

Òbviament respecto el dret a vaga de tothom però no puc amb la demagògia. Que surtin al carrer els qui manaven abans i de pas que s’hi quedin. És on haurien d’estar, al carrer, enlloc d’haver-se col·locat i endollat a consells d’empreses i institucions o blindant als seus amb contractes a les administracions on s’han fet del tot intocables. Jo no faré vaga.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS