SOBRE L’ALDEA GALA I LA VAGA GENERAL
SOBRE L'ALDEA GALA I LA VAGA GENERAL
A alguns els
queda el regust amarg al veure els resultats de les eleccions andaluses i, en
menor mesura, les asturianes. Al nord no queda clar qui acabarà governant però
el ressò mediàtic s’ha centrat al sud, epicentre electoral de tot el país que
es pensava que el PP arrasaria i el PSOE seria humiliat.
I no ha estat
així. Victoria popular per la mínima i tot obert a un pacte d’esquerres que
donaria quatre anys més les regnes als socialistes. Andalusia, que d’ençà de
les eleccions generals havia esdevingut l’aldea gala que els romans mai podien
conquerir per la presencia d’Astèrix i Obèlix, aguanta el cop amb aquests dos
personatges ara anomenats Griñan i Rubalcaba.
Tot obert, passin
i facin joc senyores i senyors. Per quin pacte aposteu? Més govern dels de
sempre o nou govern en minoria dels d’ara amb un candidat que també és de
sempre? Difícil situació es planteja en unes terres on ni els escàndols de les
darreres setmanes han canviat les idees de la majoria dels electors. Com deia el gran Mario Benedetti: quan pensàvem
que teníem totes les respostes, de cop i volta, varen canviar totes les
preguntes.
Sort tenen tots
els protagonistes, que haurien d’estar avergonyits per la baixa participació
que evidencia la desafecció ciutadana per la política, que aquesta setmana les
eleccions i els resultats passen a un segon pla. I tot gràcies a una altra
desgràcia o esdeveniment desafortunat. Sabeu quin és, oi? La vaga general.
Personalment no
la secundaré perquè considero que els qui la convoquen són uns aprofitats que
amaguen una gran veritat a tothom. No a tothom perquè sempre hi ha gent que
pensa i té clar que no se’ns pot enganyar tan fàcilment.
Surten al carrer
a manifestar-se, creant piquets que obliguen als comerços a tancar portes (dient-los
informatius quan són coaccionadors) tot exemplaritzant l’antítesi del dret
democràtic a fer vaga. I ho fan per posar-se al costat d’un partit i en contra
d’un altre pel simple fet que cal castigar a qui mana. Però en aquest cas hi ha
un agreujant.
Apa! Sortim tots
al carrer a queixar-nos per les retallades! Però, qui coi les ha provocat? Perquè
han hagut d’arribar a fer-les les retallades? Doncs perquè una colla d’ineptes
han estat uns anys estirant més el braç que la màniga. Piqui a piqui és la
veritat. Hi ha els qui han malbaratat els nostres diners (que ningú oblidi que
eren nostres) i els qui s’han trobat els calaixos buits i han de fer jocs
malabars per aguantar una administració engreixada en temps de bonança quan la
vaca donava llet a tothom.
I ara la bestiola
s’ha quedat als ossos i posem la pilota al terrat del veí o, més ben dit,
amaguem la porqueria sota la catifa. Si han estat capaços de gastar allò que no
era seu, que ho siguin per assumir el “mea culpa” i quedar-se quiets i
calladets. Només ens faltava, just ara en que cal ser competitius i productius,
tancar comerços, negocis i empreses per sortir al carrer a treure les pancartes
i cridar lemes absurds.
Òbviament
respecto el dret a vaga de tothom però no puc amb la demagògia. Que surtin al
carrer els qui manaven abans i de pas que s’hi quedin. És on haurien d’estar,
al carrer, enlloc d’haver-se col·locat i endollat a consells d’empreses i
institucions o blindant als seus amb contractes a les administracions on s’han
fet del tot intocables. Jo no faré vaga.