CHUCU CHU! TOTS AL TREN.
Aquesta notícia publicada al Tot
Tarragona és el resum, ampli per cert, del debat que us anunciava ahir al
voltant de les propostes ferroviàries per la ciutat.
Debat a la Cambra: Tots a una per no perdre el tren.
El debat ferroviari a Tarragona
ha d’existir però passa per anar tots a una i no perdre el tren que marcarà el
futur econòmic i social de la ciutat. Aquesta és la principal conclusió de la
taula rodona organitzada aquest dilluns al vespre a la Cambra de Comerç pel Tot
Tarragona. Tres convidats defensant tres alternatives i mig centenar de
persones, entre elles representants polítics de l’Ajuntament de Tarragona i al
Congrés dels Diputats, generant opinió i dient la seva al voltant d’un tema
complicat en la seva base i urgent en la seva solució.
El tercer fil
El Director general del Port de
Tarragona, Francesc Sánchez, va presentar els arguments pels quals la institució
que representa opta per la opció del conegut “tercer fil” que passaria per la construcció d’un
tercer rail en l’actual traçat ferroviari que permetria, en un termini d’uns
tres anys, la sortida de mercaderies per l’ample europeu del Port de Tarragona
i que beneficiaria l’economia del territori. El Port manté que es tracta d’una
inversió que tindria un decisiu retorn per les Comarques de Tarragona en el ben
entès que aquest projecte faria possible la connexió amb Europa anticipant-se a
la finalització del Corredor del Mediterrani.
Actualment, explicava Francesc Sánchez,
“al centre d’Europa s’hi fan les principals transaccions comercials amb altres
zones com el nord del continent i sobretot amb l’Àsia. Tenim una localització
geogràfica de primera i cal pensar-se si volem seguir jugant a la Segona
Divisió o volem passar a la Champions. Barcelona o Valencia ja han solucionat
els seus problemes de sortida de mercaderies i ara toca que ho fem nosaltres”.
El Port de Tarragona defensa que
el del tercer fil és un projecte immediat o a molt curt termini i, ara per ara,
descarta altres projectes que hi ha sobre la taula com el de la façana marítima
perquè no és cap solució definitiva, obliga a desviar les vies actuals i no es
sap quan es farà o el del Corredor del Mediterrani perquè, segons els responsables
de la institució portuària, no és una prioritat pel govern central, no hi ha
disponibilitat pressupostària i en el millor dels casos l’obra no es licitaria
fins l’any 2014. Francesc Sánchez considera que “la necessitat de tirar
endavant el tercer fil és més que urgent pel futur de tothom. Si no garantim ja
aquest tema en un parell d’any podríem perdre inversions molts importants
d’algunes empreses del sector químic que demanden aquesta infraestructura” .
El By-pass curt
L’arquitecte Xavier Climent, en
representació de la plataforma Mou-te, va ser l’encarregat de defensar
l’alternativa del By-pass curt. Aquesta proposta considera més urgent desplaçar
el canviador d’amples de via que ara es planteja a l’Estació Central, al sud de
l’Aeroport, cap a ponent. D’aquesta manera, segons defensa la plataforma
ciutadana Mou-te, Tarragona es connecta amb la xarxa d’alta velocitat i de pas
amb Europa i no amb l’ample ibèric.
Climent va explicar que “queda
clar que sortida de mercaderies del port á la prioritat o que la línia
Reus-Roda ha de ser la solució a mig termini però es trií el que es trií cal
que sigui quan abans”.
També defensen, centrats en el seu projecte, que l’estació al sud de l’aeroport ha d’existir però tenint altres usos, que la proposta que es planteja connectaria directament l’estació central de Tarragona amb l’estació de l’AVE de La Secuita i que hauria de ser un equipament o espai amb centralitat en equipaments i serveis, que permeti aglutinar els diferents mitjans de transport de comunicació de la ciutat de Tarragona amb l’exterior. Així des d’una mateixa ubicació la futura estació de ferrocarril permetria l’accés dels usuaris tant a la xarxa d’alta velocitat com a la xarxa de ferrocarril convencional, (rodalies i regionals), a més a més, lligat amb altres mitjans de transport com l’autobús.
També es considera que les obres que caldria fer
tenen uns clar avantatges ja que el traçat passaria pel riu que és de domini
públic hidràulic i això suposaria un menor cost de les expropiacions. I es
proposa la construcció d’una rotonda ferroviària d’uns 500 metres de diàmetre
que connectaria la T11 amb la Nacional 340 i la futura A27 articulant un espai
ara poc definit. La proposta del Mou-te, concloïa Xavier Climent “es nodreix de
les altres dues”.
La Línia Reus-Roda
L’Enginyer de camins Joan Miquel
Carrillo va exposar al públic la seva proposta de la línia Reus-Roda iniciant
la seva intervenció tot recordant que Tarragona és la única ciutat que envia
als seus passatgers a agafar el tren a les afores i fa passar les mercaderies
pel centre. Carrillo va fer un recorregut històric que iniciava l’any 1884 amb
la inauguració de la línia esmentada i que va permetre recordar, entre altres,
decisions presses els darrers anys des de Madrid que han fet variar el projecte
de traçat ferroviari de Tarragona sense acabar de definir-lo en condicions ni
executar res concret.
També va explicar que “les
decisions estratègiques que es prenguin en aquest àmbit duraran molts anys i
per tant cal escollir una proposta bona i quan abans si es vol obtenir, per
exemple, finançament de la Unió Europea i garantir altres possibles inversions
que, en el cas de la línia Reus-Roda si que són possibles perquè hi ha empreses
interessades”.
L’enginyer Carrillo va posar
sobre la taula els dèficits de les altres dues propostes presentades en aquesta
taula rodona organitzada per Tot Tarragona. Segons ell, el tercer fil té un pressupost de
180 milions d’euros que no prové de cap projecte executiu operatiu a hores
d’ara. A més, no es sap quina part del projecte seria assumida pel capital
privat i de quins inversors es tracta. I en cas que la inversió privada fallés
el cost es derivaria al Ministeri de Foment que, afegia Carrillo, no manté els
compromisos que proposa.
Per aquest motiu es defensa en
aquest cas la línia Reus-Roda al considerar-la possible pel que fa al seu
finançament que es podria vehicular amb una solució mixta de capital públic i
privat. I que tindria, a diferència de la proposta del tercer fil, un caràcter
definitiu permetent una amortització a llarg termini.
Una conclusió principal
De la taula rodona celebrada a la
Cambra de Comerç, on també hi van assistir representants de la Plataforma en
Defensa del Ferrocarril del Camp PDF CAMP, i que va comptar amb aportacions
molt interessants dels assistents, cal concloure que hi ha una demanda unànime
que passa per ajuntar esforços, treballar plegats per a definir quin projecte
es vol finalment i executar-lo quan abans per evitar que la ciutat es quedi
enrere i les possibles inversions que ara asseguren algunes de les parts
implicades es mantinguin.
Comentaris