ÉS UN JOC, UN JOC DE...
Hi ha qui no en
té, hi ha qui les té i les regala, qui les té i les utilitza malament, hi ha qui
no les coneix, qui les descobreix, qui les posa en fila i en fa llibres, qui
les diu poèticament, qui les diu per fer mal, qui
les manipula o qui les modela per captivar. I hi ha qui les inventa i qui les
manté en la memòria perquè no es perdin.
Hi ha qui les
estima i qui les menysprea, qui les perd i qui les cull, aquell que les guarda
i no les diu i el típic que les diu i no se les guarda. També hi ha qui les rep
i no les entén i el qui les entén i passa d'elles. O aquell que les comprèn i
les aprecia.
Qui té boca
s'equivoca. Qui parla si vol provoca. I qui ho desitja i s'ho proposa, dient
paraules viu i reposa. Ah! me'n deixo una. Hi ha qui amb les paraules riu i
aquell que té un riu de paraules i no les diu.
Hi ha tantes
paraules a dir i tants motius per dir-les que ara mateix em sobren paraules per
seguir escrivint aquest text. Me'n guardo unes quantes que he de repartir amb
cura i cuido amb tendresa les que he rebut avui i els dies passats.
Comentaris