ÉS UN JOC, UN JOC DE...


Hi ha qui no en té, hi ha qui les té i les regala, qui les té i les utilitza malament, hi ha qui no les coneix, qui les descobreix, qui les posa en fila i en fa llibres, qui les diu poèticament, qui les diu per fer mal, qui les manipula o qui les modela per captivar. I hi ha qui les inventa i qui les manté en la memòria perquè no es perdin. 

Hi ha qui les estima i qui les menysprea, qui les perd i qui les cull, aquell que les guarda i no les diu i el típic que les diu i no se les guarda. També hi ha qui les rep i no les entén i el qui les entén i passa d'elles. O aquell que les comprèn i les aprecia. 

Qui té boca s'equivoca. Qui parla si vol provoca. I qui ho desitja i s'ho proposa, dient paraules viu i reposa. Ah! me'n deixo una. Hi ha qui amb les paraules riu i aquell que té un riu de paraules i no les diu. 

Hi ha tantes paraules a dir i tants motius per dir-les que ara mateix em sobren paraules per seguir escrivint aquest text. Me'n guardo unes quantes que he de repartir amb cura i cuido amb tendresa les que he rebut avui i els dies passats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS