GENT GRAN
Aquests dies parlava
de la importància de conversar i compartir amb les persones grans. Per la
necessitat que tenen de ser escoltats i explicar tot recordant i per la
urgència que hauríem de tenir tots nosaltres d'aprendre d'elles. Els anys et descol·loquen
i mentre passen sense pausa, i tu et desdibuixes, els silencis que no voldries
per a tu són el regal que et fan la majoria. Si voleu un bon consell, parleu amb els qui tingueu més a prop, abraçeu-los, acaroneu-los i repartiu petons a les seves galtes que es transformaran en llum en els seus ulls. Cal escoltar a la gent
gran. El següent text pertany al meu llibre "Esperando la ausencia".
ABUELOS
La ternura de unas manos temblorosas, la incomprensión de
una mirada pérdida, la desilusión ante la incapacidad de moverse, el recuerdo de lo que se ha sido y la
impotencia de no poder ser. Y los recuerdos, siempre los recuerdos, encerrados
en el interior de un cuerpo preso por los años, gobernado por un trastero lleno
de polvo pero repleto de instantes e inquietudes que se desvanecen.
De regal, aquesta joia del Raimon anomenada "Viure junts"
Comentaris