GENT GRAN


Aquests dies parlava de la importància de conversar i compartir amb les persones grans. Per la necessitat que tenen de ser escoltats i explicar tot recordant i per la urgència que hauríem de tenir tots nosaltres d'aprendre d'elles. Els anys et descol·loquen i mentre passen sense pausa, i tu et desdibuixes, els silencis que no voldries per a tu són el regal que et fan la majoria. Si voleu un bon consell, parleu amb els qui tingueu més a prop, abraçeu-los, acaroneu-los i repartiu petons a les seves galtes que es transformaran en llum en els seus ulls. Cal escoltar a la gent gran. El següent text pertany al meu llibre "Esperando la ausencia".

ABUELOS

La ternura de unas manos temblorosas, la incomprensión de una mirada pérdida, la desilusión ante la incapacidad de moverse,  el recuerdo de lo que se ha sido y la impotencia de no poder ser. Y los recuerdos, siempre los recuerdos, encerrados en el interior de un cuerpo preso por los años, gobernado por un trastero lleno de polvo pero repleto de instantes e inquietudes que se desvanecen. 

De regal, aquesta joia del Raimon anomenada "Viure junts"


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS