MÉS ENLLÀ DELS NÚVOLS (1)


Estic tornant a veure la meva pel·lícula de capçalera. Es diu Més enllà dels núvols (Al di là delle nuvole) i la van dirigir dos dels grans, Michelangelo Antonioni i Wim Wenders. Ara la veig en versió original. Amb el John Malkovich endinsant a l'espectador en cadascun dels tres capítols en anglès i amb els protagonistes parlant en italià.

Me la dosifico. Tanta bellesa visual, gestual i, sobretot, diàlegs profunds envoltats dels seus silencis exactes, s'ha de gaudir amb pauses. 

Em quedo, en aquesta primera entrega que tindrà la seva continuïtat, amb dues frases. La primera la diu Malkovich dalt de l'avió, just abans del primer acte, i m'hi sento molt identificat:

Lo más difícil es no interesarse por nada. No leer, no distraerme con nada. Alcanzar el silencio y la oscuridad. En la oscuridad, la realidad se ilumina. En el silencio, las voces llegan de fuera.

I la segona arriba en el primer acte de la pel·lícula que explica una història d'amor, certament diferent a les habituals, entre una parella que un dia es descobreixen i només es fan un petó. Ella marxa a una altra ciutat i ell també. I passats uns anys es retroben i segueixen amb la passió just en el punt que l'havien deixat.

La foto del post és del moment de la conversa i la pròpia conversa és aquesta:

Ella: Últimamente me he preguntado por qué tengo tanta necesidad de oir palabras. Ya no se habla.
Ell: Los ojos están de moda. La palabras verdaderas se encierran adentro.
Ella: Saca algunas fuera
Ell: Yo soy esclavo de tu silencio.

I el silenci torna a envair l'escena i dóna el toc ideal que fa d'aquesta pel·lícula una veritable joia. Demà us aproparé el segon capítol, les engrunes del segon acte que veuré de nou.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS