MÉS ENLLÀ DELS NÚVOLS (4)


Quarta i última entrega per parlar del quart i últim acte de la pel·lícula. Aquesta escena es desenvolupa en un poble de la Provença i té com a protagonista a dos joves. Ella, bella com sempre, és la Irene Jacob. I ara, el contingut. 

Una noia surt de casa de bon matí i es creua amb un noi que passava pel carrer. Ella camina carrer avall i ell, després de mirar-se-la, la segueix corrent i es posa al seu costat tot preguntant-li si pot acompanyar-la. I ella, que li diu que va a missa, accedeix i van junts fins a l'església. Ella resa amb calma i ell es queda adormit. 

Abans d'arribar a missa la converses entre els dos ja ens ha permès saber que ella està enamorada tot i que no diu de qui. I ell s'acaba d'enamorar i queda clar de qui. A la sortida de l'església, ja de nit quan ell es desperta i surt corrent a buscar-la a ella que l'ha esperat fora a la plaça, inicien el camí cap a casa. Aquí es produeix el primer diàleg que destaco:

Ell: ¿Y si me enamorase de usted?
Ella: Estaria encendiendo una vela en un cuarto lleno de luz.

Pel camí els sorprèn la pluja però no es posen a córrer i segueixen caminant pel mig del carrer. S'aturen un moment a aixoplugar-se i segueixen caminant. Ell li comenta que sap que ella no és una noia a qui li agradin les lloances tot i que n'hi diria unes quantes. I aquí ve el segon diàleg:

Ella: Preferiría que me dijeran que rezo bien.
Ell: ¿Es que se puede ser buena o mala rezando?. Por el modo en que miraba la iglesia usted deber ser brillante. Era como si estuviese muerta.
Ella: Estaba muerta. Un poco.
 
Arriben a casa i ella puja les escales. No tanca la porta i ell primer s'espera però als pocs segons la segueix fins la porta del pis. I aquí es produeix el tercer diàleg envoltat de bellesa visual, del silenci i les mirades, de la sensació que començaran les carícies i els petons, que ell entrarà a casa d'ella. I llavors pregunta:

Ell: ¿Puedo verla mañana?
Ella: Mañana ingreso en un convento.
 
De cop i volta es trenca allò previsible i es manté la tendresa i la sensibilitat donant pas a una resposta mai pensada o gens previsible. Ella tanca la porta i ell marxa cap al carrer. 

Deixo en aquest cas per l'últim el petit monòleg introductori que fa John Malkovich abans d'iniciar-se aquest acte o capítol. Diu així:

Dudas, arrepentimiento, pesares... el límite de nuestro cerebro, de nuestra experiencia, de nuestra cultura, de nuestra inspiración, imaginación y sensibilidad.
Me siento cansado, perezoso. Y en lugar de examinar las cosas prefiero sentirlas.  

Amb aquestes paraules acabo d'explicar la revisió feta a aquesta gran pel·lícula que fa anys que no veia i que m'ha tornat a captivar i a ensenyar. Com a complement de l'escrit d'avui, i colofó final, us deixo amb un vídeo de la cançó "Your blue room" (la teva habitació blava) que és el tema principal de la banda sonora. Quin nom més maco tractant-se d'una pel·lícula que parla de núvols. La van composar els Passengers, un grup format pels U2, el Brian Eno i el Lucciano Pavarotti que ha fet altres músiques per a pel·lícules.

Sota el vídeo us hi deixo la lletra traduïda. La foto que acompanya el post és de l'escena que us he comentat ara.


YOUR BLUE ROOM - TU HABITACIÓN AZUL.
Es hora de ir de nuevo a tu habitación azul. Tengo algunas preguntas por hacerte en tu habitación azul.  El aire es limpio. Tu piel es clara. Ya he tenido suficiente de andar por aquí. Es un tipo diferente de conversación. Tu habitación azul.

Me viste llamándote amor, en algún lugar en lo más profundo. Me viste llamándote, en algún lugar donde poder esconderme.

Y el tiempo es un collar de perlas. Tu habitación azul. Ver el futuro pasar el rato ahí. Tu habitación azul. Y se te antoja una nueva perspectiva. Mirando hacia abajo en mis objetivos, nuevas instrucciones, cualquiera sean sus direcciones. Tu habitación azul. Me viste llamando al amor. Me viste llamando, ¿pero puedes sentirlo?

Está bien Tu habitación azul. Un día volveré a tu habitación azul. Sí, espero recordar donde está tu habitación azul. Me ves resbalar, no me llevaras ahí de vuelta. Será complicado para mí.

Ella Acercándose, alejándose. Nada que yo pueda hacer al respecto. Una lente para verlo todo de cerca. Magnificando lo que todo el mundo sabe. Nunca en conflicto. Nunca solo. Sin alarmas de coche, sin teléfonos  móviles.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS