RES O TOT
Qui ens diu que
tot dura fins que s’acaba? Qui ens diu que tot s’acaba i té un final? Qui ens
garanteix que tots els cicles són cíclics? No hi ha un cicle inacabat?
Carpe diem
emocional en la vida efímera. Aquesta és la meva actitud i no demano que ningú
la comparteixi tot i que sé que hi ha algú que també ho fa. Avui som aquí i cal
gaudir del moment. Deixar-se emportar, abandonar-se a les emocions i els
sentiments, gaudir de l’instant tal i com arriba, renovar-se i ajudar a
renovar, aprendre i ajudar a aprendre, donar i rebre.
Hi ha un no res i
existeix el tot. I jo em decanto pel segon perquè el primer, si es dóna el cas,
arriba sol. Tot és tot. Tot és estar, ser-hi, viure, mirar, abraçar, besar,
acaronar, parlar, xiuxiuejar a cau d’orella les paraules del cor...
Tot és això, tot
i res més que tot. Tal i com sona. Uns trens passen i altres finalitzen el
trajecte davant teu en una andana on tot és camí amb calma i les pauses
esperades però amb la constància de no aturar-se. Tu ets el viatger i dibuixes la pols que queda
enrere a cada pas i l’alè d’aire nou que et permet seguir caminant.
No és cap poesia.
Ni cap reflexió. És el balanç, petit de moment, després de tres dies en calma i
la millor companyia esperada després de dos anys sense pauses ni vacances. Ja
ho sabia però ho confirmo. Amb ben poc (material) és pot ser molt feliç quan el
que més tens és la presencia desitjada.
Acompanya el post
un vídeo que m’han dedicat i que m’encanta. Per cert, mira com són les coses,
aquesta cançó no la coneixia. Sempre és bo aprendre.
Comentaris