TINC PETRUCCIANI A LES VENES
Fa dies que ho sospitava i ara ja ho puc confirmar. Tinc Petrucciani a les
venes i no hi ha solució possible. Estic desnonat per altres músics i diagnosticat
com un malalt de les seves notes, les de Michel Petrucciani.
Quan l'escolto me'n adono de com i quan m'agrada el jazz i de quantes estones he perdut sense regalar-lo a les meves orelles. És una música que l'escolto i gaudeixo en dies especials, com el d'avui, en els que he hagut de prendre importants decisions tot i que algunes acabin sent dràstiques els propers dies.
Quan l'escolto me'n adono de com i quan m'agrada el jazz i de quantes estones he perdut sense regalar-lo a les meves orelles. És una música que l'escolto i gaudeixo en dies especials, com el d'avui, en els que he hagut de prendre importants decisions tot i que algunes acabin sent dràstiques els propers dies.
El jazz em dóna pau i em permet separar els problemes, mantenir pendents
els que resoldré més tard i centrar-me en aquell que toca solucionar al moment.
Aquesta tarda, fent arxiu de documents que tinc als discos durs portàtils, he
descobert cent seixanta gigas de música i unes set-centes de pel·lícules. I
entre les troballes, autèntiques joies com la discografia del Michel
Petrucciani.
Era gran en Petrucciani, molt gran tot i la seva reduïda estatura física, menys d'un metre
d'alçada, adquirida de naixement fruit de una malaltia òssia i mantinguda fins la seva mort amb només 37
anys. Poques vegades s'ha vist aquest mestratge sobre un piano i en poques
ocasions et quedes captivat veient com les notes et van passant per davant dels
ulls i llueixen i ballen sense parar. Un exemple clar és el vídeo que us poso on
Petrucciani fa la versió del Caravan més bona que hagi escoltat fins ara.
Si, tinc Petrucciani a les venes i no em vull curar. I si us agrada aquest vídeo i necessiteu una altra pastilla medicinal, feu clic en aquest altre document (AQUÏ)
Comentaris