TREBALLAR CANSA

Tanco una jornada intensa de treball. I després de dotze hores quasi ininterrompudes davant l’ordinador recordo una poesia del Cesare Pavese que es diu “Lavorare stanca” (Treballar cansa). Pavese m’agrada, m’arriba, m’omple, em fa reflexionar. 

Hi ha un fragment de la seva poesia que diu així:

Creuar un carrer per escapar de casa només ho fa un adolescent. Però l’home que camina tot el dia pels carrers ja no és adolescent ni fuig de casa. Hi ha tardes d’estiu en què les places són buides, s’estenen sota un sol quasi ponent i aquest home, que ve i va pels carrerons, s’atura. 

Val la pena estar sol, per sempre més estar sol? L’home es gira i els carrers i la plaça estan buits. Desitjaria aturar a una dona, parlar-li i proposar-li anar a viure junts. En cas contrari, un parla sol. 

No és segur que anar a l’anar a una plaça deserta et trobis amb algú però els qui caminen pels carrers s’hi queden de tant en tant. A la nit la plaça torna a quedar buida i l’home, que passa, no mira les cases ni aixeca els ulls. Només nota l’asfalt que han fet altres homes. 

No és bo quedar-se en una plaça deserta. Segur que hi haurà una dona al carrer que, si ell li ho demana, voldrà portar-lo de la maneta a casa. 

M'encanta aquesta poesia. L'acompanyo d'un altre dels meus autors preferits que, a més de ser escriptor i director de cinema, cantava. Boris Vian cantant "Le déserteur" (El desertor) on un soldat que és cridat a anar al front a lluitar li comunica al President del seu país que deserta i que no matarà a ningú. De Pavese i de Vian us en parlo un altre dia.