TRETA LA POLS, TOTHOM AL SEU LLOC
Per posar les coses al seu lloc, diverses conclusions d'un petit balanç que
fa dies que tocava fer i que he enllestit tot just ara.
Treta la pols i enllestida la cambra dels mals endreços veig amb claredat
el lloc de tothom en aquesta nova estança que fa temps, quasi dos anys, que
trepitjo amb dignitat i tranquil·litat, amb calma i seguretat.
Tot i tothom és ara al seu lloc. Qui no hi és ara potser no hi havia de ser-hi mai. Qui SI hi és ara havia d'haver-hi estat abans. Dels qui ara hi són alguns hi seguiran estant i altres deixaran d'estar-hi. Altres que encara estant arribant hi entraran i s'hi quedaran. Altres s'hi estaran una estona i uns, pocs, potser es quedaran a l'entrada pendents de si s'obre o no la porta.
Tot i tothom és ara al seu lloc. Qui no hi és ara potser no hi havia de ser-hi mai. Qui SI hi és ara havia d'haver-hi estat abans. Dels qui ara hi són alguns hi seguiran estant i altres deixaran d'estar-hi. Altres que encara estant arribant hi entraran i s'hi quedaran. Altres s'hi estaran una estona i uns, pocs, potser es quedaran a l'entrada pendents de si s'obre o no la porta.
Tots han estat importants per aportar alegries o decepcions, per afavorir o
empitjorar, per aportar o malmetre. Però tots han tingut el seu paper (quan
parlo en passat) i en alguns casos, (pensant en present), ja no hi són. El
futur, qui l'ha vist?
Balanç de primera per a descartar i acceptar a tothom en el seu rol, per
tenir clares moltes coses i sobretot per esborrar cares i perfils que donen pas
a nous rostres i paisatges. I ho afirmo amb rotunditat. Ara, sóc un home feliç
i enamorat, amb la consciencia ben
tranquil·la d'haver fet el què tocava com i quan tocava sense haver demanat en
cap moment que algú em comprengués. El viatge el fem sols i triem qui ens
acompanya. Treta la pols, tothom al seu lloc.
Com a colofó del balanç una cançó del gran Serge Gainsbourg, un dels meus top five particular, que no traduiré. Es diu "Je suis venu te dire que je m'en vais".
Comentaris
fina