EL CAMÍ DELS NÚVOLS
Un bon amic em demanava la meva col·laboració per al seu nou
disc. Ha de ser un treball vitalista, boig i dolç, una proclama del poder de
ser feliços. I li he preparat diverses lletres. Entre elles aquesta que, ara
escrit en català, estic acabant de traduir a l’anglès. Inicialment era en català
però he escoltat la músic i sóc convençut que he de traduir-la. De moment la
peça parla així:
De cop els horitzons es tornen invisibles. Els camins, quan
els fas pas a pas, es fan més visibles.
Deixa que arribi el moment precís, tot just ara. Deixa que
arribi el petó suau i dolç.
Descobrint el jocs dels núvols quan es mouen, que busquen el
mateix que cerco jo.
Vaig deixar que l’aigua s’escolés veloç, quan les coses
havien de succeir.
Tants segons perduts explicant històries velles, tantes
formes oblidades que no paren de girar.
I així, les coses que ja iniciades i aquelles per fer, s’han
fos totes en una.
Tot s’ha aplegat en uns segons del dia.
Comentaris