LA FAULA DE L'AMISTAT
Cal destriar cada cop amb més rapidesa. La vida és massa efímera per perdre el temps demanant explicacions quan no en tens ganes o donant-ne quan no toca, acceptant o rebutjant.
Per això, al teu camí no s’hi interposa ningú que tu no vulguis. Hi ha qui va d'amic i es pensa que té drets adquirits i hi ha qui és amic i mai demana ni recorda actes fets perquè l'amistat rau justament en això, en donar sense esperar res a canvi, en rebre sense esperar-ho, en no fer retrets ni llistats.
I també per això, potser i segurament, crec que cal triar i destriar cada cop més ràpidament. O hi ets o no hi ets però si decideixes ser-hi, hi ets sense condicions.
Perquè això de l’amistat és sempre relatiu i esdevé, com a la faula, la frase de “tanto va el cántaro a la fuente que al final se rompe”.
Sol, sol, solet... no em vinguis a veure que no hi tens
dret.
Comentaris