PEUS, PASSOS, CAMINS


No té massa bellesa la imatge però no hi ha cap peu bonic. Importa la seva significació. La dels peus retrobats que fan de nou passos amb els teus, la dels passos perduts que es recuperen tot i el silenci temporal que pot tenir l’absència dels peus que tens davant, la de la complicitat de tornar a caminar junts o fer-ho de nou, per primer cop.

És la complicitat de saber que el silenci pot tenir motius i sovint més val un bon silenci que moltes explicacions a mitges, de tenir la certesa que els peus retrobats sempre han estat peus amics, de saber que el camí fet no es trenca, s’atura temporalment i després pot continuar.

Uns peus venen, altres se’n van. Uns, pocs, sempre hi són per seguir caminant quan toca. Dos peus, cara a cara. Nous passos, més camins.

Comentaris

cantireta ha dit…
M'agraden els peus que van amb mi. Encara que el trajecte duri unes hores, sempre val la pena.
Oscar Ramírez ha dit…
caminar per viure, viure per caminar

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS