Archive for de setembre 2012

ARRIBAR... ON?




Hi ha, en cada pam de desencís, una engruna per la qual val la pena viure. Hi ha, a cada segon que ens separa del final de l’horitzó, un moment per seguir tastant la llunyania. Hi ha, en cada instant incert del pas fet, la malenconia del peu deixat enrere i el desig de la cama que busca de nou el seu passat. 

Qui ens diu que els passos son només passos i no esdevenen fites que no havíem previst? El futur: caminar-nos al nostre propi costat sense cap més motiu que inventar més passos.
30 de setembre 2012
Tag :

BLAU VERD BLAU




Vols verd de pastura o blau d’onades? I si ens endolcim amb onades verdes i pasturem lliurement sota el blau del cel? Canviem de paisatge?

Ens abandonem al migdia en calma o al vespre de pau? Si m'escups un bri d'herba, llepo l'escuma del mar en aquest dia intens on tot ens fuig i ens retorna. 
29 de setembre 2012
Tag :

RAS I CURT (30)



Si perdem un llençol en cada bugada, més val nedar i guardar la roba.
28 de setembre 2012

QUI, QUI, DÉU



De la jornada viscuda avui en trec varies conclusions resumides en frases del refranyer popular que crec que són ben bones:

- Qui sembra vents, recull tempestes

- Qui dia passa, any empeny.

- Déu apreta (i molt) però no ofega

I un parell més...

- Arrencada de cavall, parada de burro. 

- El temps posa a tothom al seu lloc. 

I si, aquest és un post certament personal.
26 de setembre 2012
Tag :

EL NEW YORK TIME ENS TREU ELS COLORS



La portada d’aquest dimarts del diari New York Times, dedicada a recordar que a Espanya hi ha gent que ha de recórrer a les ajudes d’entitats per aconseguir menjar o que altres persones busquen el menjar als contenidors, tot ben il·lustrat amb imatges, posa de manifest que el món coneix la nostra realitat per més que hi hagi certs poders que la vulguin maquillar.

I la publicació d’aquest reportatge sobre la crisi espanyola a la portada d’aquest mitjà, monstre de la comunicació als Estats Units, coincideix amb l’arribada del president Rajoy al país yankee i amb la visita que va fer ahir al consell d’administració del mateix diari el Rei d’Espanya.

Òbviament això de coincidència és un dir. Però tot plegat posa de manifest dos fets importants: que el president Rajoy té el mateix respecte que tenia Zapatero, zero de zero, i que la única funció que ha de fer el Rei, que no és altra que d’exercir d’ambaixador del seu regne allà on viatja, no la sap fer. 

Per tant, queda clar que caldria plantejar-nos a qui posem al capdavant del govern perquè no acabi sent la riota del món i què fem amb el Rei que només serveix per caure i caçar ossos i elefants. Ja direu quines propostes teniu. 

La portada que acompanya aquest escrit, la del New York TImes, la podeu ampliar. 

RAS I CURT (29)



Crueltat gastronòmica

Pagar els plats trencats que mai has fet servir per culpa dels qui ni mengen ni deixen menjar. 

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -