A TOTS AQUELLS QUE JA HAN PARTIT
A tots aquells
que ja han partit, que ja no són al nostre costat, als qui ja no podem parlar
ni abraçar... A tots ells els hem de dedicar el nostre millor somriure i
demostrar-los que anem endavant tot i la duresa del camí.
Per tots ells ens
hem de llevar cada matí, i cada dia, plens de ganes de fer coses noves, de
compartir, d’esdevenir vitals i joves, armats amb la valentia i la tristor a la
motxilla de l’oblit.
Amb tots ells hem
de fer els passos, des de la llunyania que els hi atorguem, que ens permetin
respirar l’instant i beure’ns a glops les coses tal com vinguin.
I és en ells on
cal buscar el reflex del present pensant que no són ni el passat ni seran
futur. Són, senzillament, el nostre dia ple dels nostres propis passos dedicats
a ells.
Contra el plor i
la tristesa, aixeca el cap. Contra el silenci, confia cegament en tu. Contra la
malenconia, gaudeix-te de debò.
Comentaris