ES PERD EL SENYAL
Ho faig poc
sovint però avui toca. Avui toca compartir un dels poemes d’un dels meus poetes
preferits, el Joan Margarit. Aquest dimarts llegia alguns dels seus textos al
programa “Via Llibre” de Canal 33, un d’aquells espais residuals i minoritaris
per les televisions que mirem cada cop més persones.
Sempre és millor
recordar Joan Brossa que mirar-se la brossa que fan a altres canals. Margarit
segueix en estat pur, amb el seu realisme de sempre i el dibuix de la quotidianitat
dels carrers que viu i els dies que trepitja. Aquest poema, anomenat “Es perd
el senyal”, em sembla un clar exemple del que us comento.
Es perd el senyal
No tinguis pietat del que has
estat,
perquè la pietat és massa breu:
no dóna temps a
construir-hi res.
De nit, en un petit aeroport,
veus com un avió s'està
enlairant.
Va perdent-se el senyal.
Sents el convenciment que estàs
vivint
uns anys sense esperances que ja
són
els més feliços de la teva vida.
Hi ha una altra poesia, hi serà
sempre,
com hi ha una altra música.
La de Beethoven sord. Quan es per
el senyal.
Comentaris