OMPLO LA MOTXILLA




Omplo la motxilla i ara ho faig a mida. Amb la saviesa dels dies i les cicatrius dels anys, els petons més recents i un saquet de gemecs d'estones que vindran amb l'afany que les deixem enrere, la valentia de viure i el goig de saber-ho fer.

Hi poso també la llum d'uns ulls que em guien, les sàvies paraules dels qui m'han permès créixer i donar-me forma sense massa traves, retalls de paisatges desdibuixats que encara he de gaudir, somriures que vindran per tots els costats omplint-me l'ànima i els gestos. 

I de pas, si encara hi cap, faig descansar a la motxilla aquest ésser que m'envolta i l'ombra que no l'oblida, l'essència del futur, les passes del present i les engrunes del passat, repintat de colors perquè ara és ara i l'abans... qui l'ha vist?

Comentaris

Magnolia. ha dit…

hi avia una vegada un nano molt trapella que sempre deia cuan l´agafaban amb una trastada que avia fet "hay dema cuan s´anesaventin i ell deia dema , dema sera u´altre dia , diges que si que vivim láre que el dema ningu la vist salutacions
Oscar Ramírez ha dit…
en el fons, Magnòlia, la vida és un carpe diem constant. Avui som aquí. Demà... qui l'ha vist?
Gràcies pel comentari.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS