OMPLO LA MOTXILLA
Omplo la motxilla
i ara ho faig a mida. Amb la saviesa dels dies i les cicatrius dels anys, els
petons més recents i un saquet de gemecs d'estones que vindran amb l'afany que
les deixem enrere, la valentia de viure i el goig de saber-ho fer.
Hi poso també la
llum d'uns ulls que em guien, les sàvies paraules dels qui m'han permès créixer
i donar-me forma sense massa traves, retalls de paisatges desdibuixats que
encara he de gaudir, somriures que vindran per tots els costats omplint-me
l'ànima i els gestos.
I de pas, si
encara hi cap, faig descansar a la motxilla aquest ésser que m'envolta i
l'ombra que no l'oblida, l'essència del futur, les passes del present i les
engrunes del passat, repintat de colors perquè ara és ara i l'abans... qui l'ha vist?
Comentaris
hi avia una vegada un nano molt trapella que sempre deia cuan l´agafaban amb una trastada que avia fet "hay dema cuan s´anesaventin i ell deia dema , dema sera u´altre dia , diges que si que vivim láre que el dema ningu la vist salutacions
Gràcies pel comentari.