CAMINS



Basant-me en la imatge que he trobat i m'encanta.

Hi ha el camí i tu tries com pujar-lo. Un sender ple de verdum que aclapara les pedres i amaga la tímida terra que vol esser verge de nou. Hi ha el cel, blau com els primers dies d’un mes de primavera que es comença a tapar ara que arriba el glaç de les paraules. 

Hi ha passes que no es veuen, fils de titelles i cordes de trapezi en aquest circ que ens hem muntat tot dient vida. I també aire, hi ha molt aire. Cors plens d’aire que s’enfilen cap a munt, saquets de petons que ens marxen, l’alè de les abraçades tant ben guardades que al final ens han fugit. 

Paisatge de calma, camí sense perill, cel sense núvols i ni un Arc de Sant Martí.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS