CAMINS
Basant-me en la imatge que he trobat i m'encanta.
Hi ha el camí i tu tries com
pujar-lo. Un sender ple de verdum que aclapara les pedres i amaga la tímida
terra que vol esser verge de nou. Hi ha el cel, blau com els primers dies d’un
mes de primavera que es comença a tapar ara que arriba el glaç de les paraules.
Hi ha passes que no es veuen,
fils de titelles i cordes de trapezi en aquest circ que ens hem muntat tot
dient vida. I també aire, hi ha molt aire. Cors plens d’aire que s’enfilen cap
a munt, saquets de petons que ens marxen, l’alè de les abraçades tant ben
guardades que al final ens han fugit.
Paisatge de calma, camí sense
perill, cel sense núvols i ni un Arc de Sant Martí.
Comentaris