PINZEuLLADES (9): CRUÏLLES

-


Trio avui aquest quadre de l’artista Ana Olías (més info aquí) que es titula “Cruce de caminos” i que em serveix per escriure el següent:

Cruïlles permanents d’un paisatge canviant anomenat pensament. Una etapa en cada andana i els trens que van passant. No s’aturen les agulles i tampoc hi sobre el temps mentre rodes per la vida. Personatges que t’arriben com alés d’aire molt fresc i persones que es retiren per pujar a un altre tren. 

I les vies que es separen, horitzons que es van movent. Es bifurquen les cruïlles mentre vas passant, tot lent, per un cantó del primer dia que viuràs en el present. I davant de la mirada tens els ulls de molta gent que et demanen a l’andana que et cau lluny i es va perdent.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

-
Imatge
A Zapatero li han hagut de regalar un disc per que se'n adoni que hi ha crisi mentre el Ministre d'Economia espanyol, Pedro Solbes, molt més sensat des d'un primer moment però amb les mateixes qualitats d'encantador de serps que el president, ja parla de la crisis més complexa de la història . El govern desvia l'atenció publicant unes balances fiscals maquillades i retocades a mida per evitar la còlera d'algunes comunitats però no se'n adona d'altres termes econòmics que sumen despropòsits en aquests moments tan complicats. La balança comercial d'Espanya fa riure. Ho podíem veure ahir mateix en un programa de televisió on ens explicaven en essència el perquè d'aquest descontrol en l'àmbit exportació-importació. Comprem molt més a l'estranger del què venem fabricat o produït per nosaltres a la resta de països. Aquest mal hàbit creix any rere any i actualment som el país europeu amb més dèficit en les balances comercials. És un gra de so
Més informació

TRES POEMES ERÒTICS

-
Imatge
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”.  Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat.  Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta els arbre
Més informació

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

-
Aprofito que fa pocs dies que s'ha fet pública la nova llista de les set meravelles del món modern per parlar de la bellesa. D'entrada em sobta que alguns monuments hagin entrat a la llista i que altres indrets, racons del món potser menys visitats però amb molt més atractiu, s'hagin quedat fora de la tria. La decisió final dels jurats internacional no ha estat exempta de critiques. Aquest fet pot demostrar, un cop més, que els interessos econòmics (increment de visites) i els poders d'estat i geogràfics (ubicació de la majoria de monuments) estan per sobre l'interes i opinió general. Succeeix quelcom semblant amb les persones. Sobre qui concepte avaluem la bellesa d'un ésser humà? Els elements superficials son per sobre els interiors? Qui dictamina els cànons de la bellesa? Ens basem únicament en els més clàssics? Aquests diuen que una persona és bella si és bonica, atractiva o desitjable. Fent una segona lectura, els francesos diuen que la presentadora de noti
Més informació