ELS HOSPITALS SÓN FREDS
@sended by
iphone- Els hospitals són
freds i el de Sant Joan de Reus encara més. Un monstre de dimensions
faraòniques al mig d’un descampat i ple d’habitacions buides. Triar per triar,
prefereixo veure que no queden llits disponibles perquè això vol dir que hi ha
gent viva, fotuda però viva, que aviat, en la gran majoria de casos, tornarà de
nou cap a casa.
Com us deia els
hospitals són freds. Ho són quan hi vas de visita però esdevenen terrorífics i claustrofòbics
quan el teu paper és el de pacient. Les hores caminen molt lentes i el so dels
segons que passen al rellotge que guardes a la tauleta del costat s’amplifiquen.
Els silencis esdevenen sepulcrals, la llum de l’habitació molesta i el
trànsit exterior del personal i les visites que passen de llarg de la teva
porta, pels passadissos, mareja.
La calefacció, massa
alta i bloquejada, agreuja encara més una rutina no desitjada. El coixí és dur,
els llençols massa fins per aquestes nits fredes, i el menjar amb poca sal, o
sense ella, remata una situació estranya que a més és inevitable i no promet
canvis.
Tenir un company
d’habitació pot convertir-se en un cop de sort malgrat sigui una persona que
tot el dia parla o encara que et toqui el típic tímid que només dorm i mira la
finestra per saber què coi déu passar a l’exterior. Si et toca estar sol, la
cosa canvia. I el cicle comentat fins ara es repeteix, torna la rutina de la
soledat, el temps que no passa, les quatre parets que t’empresonen fins qui sap
quan.
Comentaris