FORMES DE MULLAR-SE



El món convida a les individualitats per evitar fracassos. La pròpia societat, que tendeix a no obeir cap regla del joc establert en la companyonia, ens obliga quasi sempre a actuar pensant primer en nosaltres i en segon terme amb la resta del conjunt. Iniciar projectes comuns, allò que s’anomena social o col·lectiu, és quasi absurd en els nostres temps. 

Argumento la contundència d’aquesta opinió en base al coneixement i experiència. Treballar per als altres es molt sà perquè es tracta d’una relació on dos elements, qui ofereix i qui paga, solucionen les seves necessitats. Sumar sinergies, unir esforços, complementar-se diverses persones o empreses del mateix sector condueix finalment, a curt o mig termini, al fracàs. 

La nostra societat ja no està feta per compartir en igualtat i al final els projectes tenen un líder inicial que acaba sent defenestrat o plega per esgotament. I a la caiguda del líder la segueix un període que acaba fent navegar el projecte i, al final, fent-lo morir del tot.   

En tot aquest procés, les persones o empreses que han format part del projecte han perdut el temps i les forces. Ja no volen saber res més de sumar ni unir-se a res ni a ningú. 

Per això en aquesta vida acabem fent les coses de manera individual i compartint puntualment quan necessitem un ajut concret però mai anem més lluny. Col·laborar però des de la distància per evitar cops i danys massa grans. Aquest és el futur. 

Però deixant a banda aquest futur que plantejo, real i dur, hi ha ocasions en les quals SI cal col·laborar en certes campanyes sempre que creguis en elles. Per aquest motiu, d’aquí a uns dies us comentaré el projecte que iniciarem en breu diverses empreses de comunicació, com la que gestiono jo, i un ampli llistat de dibuixants gràfics i de la il·lustració d’una desena de països. 

A part del projecte que em vincula a mi, personalment i professionalment, a les il·lustradores Nicoletta Ceccoli, Laura Lorio i Morena Forza, un encàrrec important de molta repercussió, hi haurà la campanya que us comento i que, com deia abans, serà temporal i puntual. La posarem en marxa a principis del mes de maig, coincidint amb la meva tornada del viatge que faré d’aquí a pocs dies i que em durà lluny dues setmanes, i us garanteixo que se’n parlarà molt. 

PD: La foto que acompanya el post és una il·lustració de la Laura Lorio i té el permís de l’autora per a la seva publicació.

Comentaris

Pere Sans ha dit…
Si és que a la vida més val sol que mal acompanyat en totes les seves facetes i moments.
Oscar Ramírez ha dit…
Completament d'acord Pere. Sovint tendim a agrupar-nos i fer societats, parlo en tots els àmbits, però els socis fallen i tot fracassa. Per això, com tu, crec que val més certa soledat que la mala companyia. Parlo a nivell empresarial. També aplicable a altres àmbits però ara no toca.
Anònim ha dit…
Ya contarás los proyectos que explicas. Que nos enteremos tod@s guapo de cara.

M.H
Nicoletta Ceccoli ha dit…
Ciao Oscar! Ho inviato un messaggio l'altro giorno qui sul blog per parlare del nostro incontro. Ripeto che noi siamo disposti a lavorare con voi e di altri media. Si deve porre fine al problema. Avanti caro Oscar.
Oscar Ramírez ha dit…
M.H eso lo cuento en privado jajaja. Ya te explicaré con detalle porqué este 2013 se me presenta como el año con más curro desde hace mucho tiempo. Muchos encargos que además son de los placenteros para hacer y que están muy muy bien pagados. Italia es un mercado que deseo y que, visto lo visto, desea mis servicios. Si además los pagan como los pagan ¿qué más quieres?. Ya te avanzaré cosillas cuando nos veamos.
Oscar Ramírez ha dit…
Nico!

Come stai? Tutto bene?

Ho già risposto il tuo messaggio dall'altro post. Io sono dalla tua parte. Avanti Comunicación è a vostra disposizione. Al mio ritorno, nel mese di maggio, si puoi parlare e iniziare la campagna. Un bacio e un abbraccio.
Oscar Ramírez ha dit…
M.H que no habia visto de lo "guapo de cara" jajaja. Muchas gracias.
Anònim ha dit…
Itàlia bella pajaru. Quan vols tornar a L'Alguer i visitem a la Franca?

Anton
Oscar Ramírez ha dit…
Anton quan vulguis hi tornem però mirem que coincideixi amb algun concertillo seu com l'altra vegada. No creus?

I mira't els privats del facebook que fa dies que et vaig convidar a fer un "me gusta" a la pàgina d'Avanti. Allí hi poso tots els temes de feina inclosos els italians i sé que a tu el tema et va. Apa! parlem! Treu els bitllets pel viatge però espera que torni del que faré ara jajaja.
Mercedes ha dit…
Pero es mejor siempre sumar ¿No? El planteamiento no lo puedo compartir. Nicoletta habla de sumar esfuerzos.
Oscar Ramírez ha dit…
Mercedes se trata de sumar en momentos puntuales, en ciertas acciones concretas donde una persona sola o un colectivo pequeño no conseguirá los objetivos. Ahí si que hay que sumar.
Donde yo digo que no hay que sumar es cuando se habla de hacer sociedades, pactos o ententes que llevan más tarde a la caída de los objetivos que no se han cumplido y al desgaste de las personas que impulsan los proyectos.

Está muy bien pertenecer a un grupo pero lo primero es la individualidad. En vuestro caso, como hablamos el sábado, se necesita unión y mucha fuerza empresarial para acabar con el problema que tenéis. Pero eso ya lo comentaremos con más detalle en persona en la próxima reunión del mes de mayo. No sé aún la fecha porqué yo llego de viaje a principios de mayo y el primer fin de semana hay una feria en Tarragona donde tengo que estar. Pero quizás el segundo fin de semana se puede organizar todo. Esta vez, como propusistéis algunos, en Madrid. Por mi execelente. Hablamos.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS