LA CADIRA

 

Assegut a la sorra observant la cadira i la bellesa que li han atorgat els anys al fons del mar. I en l’acte de conquerir-la de nou, abandonar la idea i deixar passar l’instant per mantenir-te inert davant seu. En la batalla del temps ja hem perdut aquesta guerra. Nosaltres marxarem i ella seguirà prement la terra.  

Perquè sovint la senzillesa és el fruit de la saviesa i la calma, del pas dels anys sense desgast, del desig de créixer sense que els altres ho vegin.