LLADRES I MÀRTIRS

Ben mirada, la premsa del dia acaba sent un espai d’humor. Bàsicament perquè fullejant-la, o t’ho prens de broma o acabes trist. Avui va de robatoris. La primera notícia ens parla d’un jove a qui han detingut per intentar robar una canonada de gas a Torreforta i  la segona fa esment d’un jove anglès que participava al Saloufest i que ara és ingressat en estat greu després de caure del tercer pis de l’hotel. 

Per arribar a robar una canonada t’han hagut de robar abans a tu la dignitat com a persona deixant-te sota mínims. Per escalar tres pisos de l’hotel de matinada t’han hagut de robar abans el cervell o potser t’ha caigut per la tassa del wàter. La diferencia entre els dos actes que comento és que un es fa per necessitat de menjar i l’altre perquè qui el fa necessita ajuda mèdica. 

La vida té aquests contrastos. I en aquest cas no val la frase de “Que Déu ens agafi confessats” perquè ja ens confessarà a tots el Sant Pare el proper mes d’octubre quan vingui a Tarragona a beatificar màrtirs. Del tema, vull dir dels màrtirs, ja en parlaré un altre dia. 

No per res. Però si per a recordar que, a part dels màrtirs eclesiàstics, hi ha avui en dia moltes altres persones que creuen ser-ho i assumeixen aquest rol. Màrtirs o víctimes, depenent de cada cas, alguns tenen perdó de Déu i altres encara no han purgat prou els seus pecats.