ESTACIONS
Ara que els homes del temps fa temps que l'encerten i ens diuen que arriben uns dies d'aigua i menys calor...
HIVERN IMPROVISAT
Torna el fred i la pluja però se’n va, fuig amb les notes
escrites i mai lliurades, la glacera dels teus dies i de tots els teus costats. Arriba el degoteig del cel però ara renova
l’aire commogut pels teus gestos pausats sense ritme. Ens inundarà el batec de
les nuvolades que recordaran l’estat, el meu estat, el teu. I jo faré el ball
de l’hivern a la cantonada d’un estiu ple de colors mai vistos.
ESTIU EFÍMER
Passada la boja gelera mai prevista ens posseirà de nou
el sol. Serà aquí, ara i efímer, l’estiu. Carnaval de somriures allunyant la falsedat i apropant la serenor d'una abraçada veritable, d'un bes volgut, una aclucada d'ull a l'hora i dues arrecades de cirera per escoltar al món dolçament.
I quedaran dues estacions pendents. Jo refaré la meva en
el paisatge que em dono i em regalen. L’altre no tindrà present ni esperança. Hi haurà el so que es refà a mida quan es vola amb el desig de palpar sense tocar i assaborir el buit que s'omple sense demanda.
Comentaris
Anton