INVENTARI
Allí, on el dolor va deixar el
seu cos inert, va néixer la decisió que mai va ser escrita ni als llibres, ni a
diaris personals. Només un ocell blanc inadvertit va veure l’estranya escena:
roses posant espines als ulls del cos turmentat, sense sentit, sense roba ni
il·lusions per posar-se aquell a la vora de la platja.
Es sap que un sol instant va ser
prou i suficient perquè un somni de colors recobrés entre les boires els
moments més tendres, més intensos de la seva vida. Tan jove, tan bella en
l’espessor de la recent tremolor i la impotència. Ni el parc li feia ombra a la
seva mirada ni el sol tenia la força del seu rostre.
Va voler, per un caprici
delirant, trobar-li raons a la pena que habitava el seu cabell despentinat. Se
li va trencar el somriure en el moment en que l’amor relluïa com si fos tret
d’un tresor ocult.
La resta va ser volar per un
moment al costat d’unes velles gavines que passaven, amagant el seu rostre
entre les ales, encongides i fredes com l’hivern.
Comentaris