NÚBIBUS
Du una vida nova al cap i les
paraules se li mouen a plaer, copulen, són felices, s’associen sense permís,
fan canvis radicals, preparen confusions, espanten a l’estrany que busca
aplicar normes sortint del test, saltant
a la torera, dansant per les branques, rient com a boges.
Porten, en el seu secret, una
revolució a les entranyes, una profanació en la forma amb la què es donen la
mà, insubordinació provocada per una rebolcada a la gespa, una ganyota de
burla, una conspiració entre les línies del llibre més solemne i somnis,
sobretot, només visibles pels anarquistes de l’idioma.
Un turó és, de cop, adjectiu
indecent i inadmissible. I bella es converteix per encant en bruixa de la
festa. El verb es fa carn graciós i prescindible, l’enllaç es perd i un objecte
es posa capriciós com el tonto del poble a la primera fila d’un seguici que no
porta a enlloc. L’article és número i el número es un tango. I el tango s’acomoda
en un racó gemegant per un amor que al final farà conquesta de notes i nits.
Quan la llum s’apagui i el sol
baixi, vindran de nou les paraules a la fila tediosa, obedients, submises,
humils, taciturnes per fer que els escribes, reconvertits en bufons de la cort
inventada, facin jocs malabars amb un nom de dues síl·labes. Tal vegada la vida
que duia al cap tornarà al seu ordre en llibertat.
Comentaris
Antonio
Madrid