PÈRDUES O FRAGMENTS
Sempre hi ha pèrdues pel camí vital, instants que hauries
volgut viure, lletres que et delecten i van sortir d’altres mans, sons
captivadors que no has arribat a temps de crear... De fet, no acaben de ser,
ben bé, pèrdues. Exerceixen la funció de fragment històric que els pertoca i en
aquest rol acaben complementant-te.
Tu pots crear però abans ja han creat altres. Pots
inventar nous textos, noves lletres musicades, noves obres d’art, fins i tot
nous gestos, però el punt de partida són referències, elements generats
anteriorment, i no per tu, que et nodreixen.
Us explico un secret? M’hagués encantat escriure AQUESTA CANÇÓ, escrit AQUEST
LLIBRE i haver creat al guió d’AQUESTA
PEL·LÍCULA. No és que hagi arribat tard. És que, en aquell moment, quan els
seus autors van fer la feina per mi, jo no passava per allí.
Els tres documents que cito, cançó, llibre i pel·lícula
són, des de fa anys, els meus pilars fonamentals. Al final, fent balanç dels anys i els danys, el què importa és, senzillament, la capacitat d'haver seguit cultivant i recollint la sembra, exercint la sempre reclamada Agricultura Mental.
Comentaris