PÈRDUES O FRAGMENTS


Sempre hi ha pèrdues pel camí vital, instants que hauries volgut viure, lletres que et delecten i van sortir d’altres mans, sons captivadors que no has arribat a temps de crear... De fet, no acaben de ser, ben bé, pèrdues. Exerceixen la funció de fragment històric que els pertoca i en aquest rol acaben complementant-te.

Tu pots crear però abans ja han creat altres. Pots inventar nous textos, noves lletres musicades, noves obres d’art, fins i tot nous gestos, però el punt de partida són referències, elements generats anteriorment, i no per tu, que et nodreixen. 

Us explico un secret? M’hagués encantat escriure AQUESTA CANÇÓ, escrit AQUEST LLIBRE i haver creat al guió d’AQUESTA PEL·LÍCULA. No és que hagi arribat tard. És que, en aquell moment, quan els seus autors van fer la feina per mi, jo no passava per allí. 

Els tres documents que cito, cançó, llibre i pel·lícula són, des de fa anys, els meus pilars fonamentals. Al final, fent balanç dels anys i els danys, el què importa és, senzillament, la capacitat d'haver seguit cultivant i recollint la sembra, exercint la sempre reclamada Agricultura Mental.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS