US FAIG UNA CONCESSIÓ MATEMÀTICA
Hi ha una habilitat que tots utilitzem cada dia i que es
diu memòria. Millorar-la depèn sempre de nosaltres i amb el pas dels anys toca
enriquir-la, cultivar-la i alimentar-la. Quedi ben clar que es pot tenir una
memòria selectiva però hi
ha una part de la mateixa memòria que no controlem.
Els nens tenen l’habilitat de tenir una memòria sanament
envejable per als adults. Disposen de jocs als quals nosaltres no juguem perquè
ens semblen puerils però en el fons també ens servirien. Resoldre endevinalles
i mots encreuats, per exemple, ajuda als més petits a tenir bona memòria i, de
pas, a entendre una ciència tan necessària com les matemàtiques.
I aquí ve la concessió que us faig i que lliga el tema de
la meva memòria amb la meva facilitat per a les matemàtiques més elementals. Tinc
un problema des de fa anys perquè de petit anava pel carrer mirant-me les
matrícules dels cotxes i començava a sumar, restar, dividir i multiplicar els
quatre números de la placa que havia vist. Em podia passar molts minuts fent
càlculs amb una sola matricula.
Amb l’edat vaig deixar les matricules a una banda i el
problema va passar als números de telèfon. Quan truco a un mateix telèfon dues
o tres vegades, el número se’m queda guardat a la meva memòria. Em sé, sense
mirar agendes, un centenar de mòbils i fixes i a molts d’ells fa anys que no hi
truco. El problema em ve quan veig una pel·lícula, la típica americana, on un
dels protagonistes dóna a l’altre el seu número de telèfon. Perquè torno a
aplicar el sistema de les matricules i sumo i resto les xifres, les multiplico
i les divideixo. I, lògicament, perdo part del fil argumental. La solució passa
per tapar-me les orelles quan arriba l’escena de la pel·lícula.
I per acabar, i aquest si és un avantatge, el fet de
jugar amb les matrícules i els telèfons m’ha permès calcular operacions
matemàtiques de fins a tres números en dècimes de segon. No és per anar a cap
concurs però m’agrada saber-ho fer.
Explico tot això perquè crec en la importància que els
nens aprenguin matemàtiques i sobretot a través d’un sistema pedagògic que faci
que aquesta assignatura, que odiaven tots els meus companys de classe i jo
admirava, sigui cabdal a les seves vides i molt més útil del que ens pensem
nosaltres, els adults.
Matemàtiques i Memòria, dos elements de creixement
personal.
Comentaris
Mai comento res de les imatges. No em posaré ara, a aquestes alçades, a fer-ho.