APERITIU AL CAFÈ

Hi ha una dona a qui vaig veure al cafè fa molts anys, una col·lecció de cartes mai lliurades, diaris fets a mà ofegats ara per l’aigua, un mirador conquerit per la boira i el buit, un carreró amb un cafè sempre obert, retalls compartits, bons propòsits protegits, relats reals com la vida que no ha estat i el dibuix d’un paisatge que encara ha de néixer.

 I un núvol ben present en un cel imaginari on tot són vides noves i el plaer dels anys es toca els dits amb el deliri sempre joiós del pas dels dies. I ara i aquí, en cada lletraferida que ha caigut, neta i sana, sobre l’element final que anomenem, senzillament, llibre. 

Molt aviat, Cafè N, el meu nou llibre.