ROSTRES (4): BRUNNEIS



Tant de missatge d’horror i patiment a la mirada, d’incomprensió i desesperança. L'humilitat en el gest de la boca closa pels silencis devots del seu cor. I un camp de cicatrius que li ennobleixen la cara sempre refugiada en unes mans que li han parat tants mots com paraules ferides i no esperades. 

I en els ulls, passats els anys, quants secrets inconfessats hi resguarda?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA