ROSTRES (6): CARNUM



Amb el pensament que navega entre el polsim de les aventures viscudes i les engrunes dels danys establerts i no desitjats. Així rau, inquiet i en calma, mentre passen pels palmells de les mans i davant dels ulls de vitrall catedralici els arguments per dibuixar el següent instant. 

Obrir els ulls té un preu inassolible quan un viu a les runes de la seva pròpia desesperança.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA