S’ESCOLA EL TEMPS I SE’N VA LA TERRA



Una visió real i realista del joc macabre al que sotmetem a la terra. 

Cansat com el rellotge de butxaca sense corda. Trist com el calaix dels mals endreços de les golfes tancades. Groguenc com la carta adolescent mai rellegida amb el pas dels anys. Rebregat com el to de veu del contestador d’aquells telèfons que abans tenien cable i paret.

I tot passa massa ràpid en la botiga dels fets que guardem en la memòria. Tot té un preu i res surt a la venda. Tot és molt vell per ser estimat i massa bell per veure’n l’essència.  I aquesta bola de terra que escup aigua i ens inunda, ja ens he menjat el voraviu del primer hàbit que no ens cobreix les vergonyes de fer-nos dir humans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA