TANAGRA
Fràgil com una Tanagra, amb cos
de ballarina i peus de terracota, petita i abandonada en el record fins la
troballa, anyosa per força i preciosa de naixement. I delicada, tal volta com l’aire
que li ha donat vida fins el moment del naixement en mans d’un altre.
Elegant en la mirada sempre
regalada i mai observada fins el descobriment. Tímida i plaent baixant el cap
que amaga el primer amor que ara enyora per no haver gaudit a temps. I estàtica
en el gest, quieta i pausada, aturada en un instant que encara es manté.
I si ens regala encara més moments?
On posem les paraules que li ha adreçat la gent? En quin costat del rostre
amaga el secret? Tanagra, senyora del seu temps.
Τανάγρα
Comentaris