Archive for d’octubre 2013

DIARI DE ROMA (3): EL PAPA, GOETHE I LES SET CAMISES


Del tercer i darrer dia a Roma en puc destacar diverses coses. La primera la pluja, que ens ha acompanyat de bon mati i que ha col·lapsat la ciutat per complet. Però també ens ha regalat una altra visió interessant que calia veure. A les pel·lícules sempre plou. A les grans ciutats, també. 

Els habitants de Roma parlen constantment de les gestes humils del nou Sant Pare, el Papa Francisco, que s’ha fet amb un tros del cor dels italians i amb tot l’espai destinat als souvenirs de les botigues. Diuen que el Papa es passeja per Palau i quan sona un telèfon l’agafa sense problemes i atén en persona a la gent que truca al Vaticà a qui fa venir dient-los: sóc el Papa, vingui i els espero. Quan arribin preguntin per mi i baixo. Senzill és l’acte i gran venint de qui ve. 

Goethe no és cap Sant però es queda a prop quan descobreixes el seu Museu ubicat a la casa on va viure. A part de poeta, novel·lista i científic, aquest personatge era un gran artista com es demostra amb la col·lecció dels seus aiguaforts plens de detalls que rememoren el passat, una ciutat i les seves afores encara no habitats, o a les persones que vivien en una època en que Roma era una ciutat prospera però més petita i més calmada. La primera imatge d’aquest escrit és una de les obres de Goethe que he fotografiat al seu Museu. 

Abans de marxar de la ciutat ha tocat fer algunes compres. I he triat una bona camisa a 7Camicie, una franquícia que té botigues a altres ciutats europees i que ofereix aquestes peces de vestir elegants amb mil varietats de colors combinats. No són barates però si que són belles. La compra ha valgut la pena. La que he comprat avui dijous serà la camisa dels diumenges. 

Segona imatge. El Temple d’Adrià, un dels monuments que més m’ha captivat per la seva monumentalitat. Al seu davant, un se sent petit. Al seu costat, esdevens història i reps l’energia que desprenen les seves columnes que s’alcen cap al cel. Hi ha òbviament altres indrets més coneguts però aquest m’ha colpit només veure’l. 

L’últim acte viscut a Roma ha estat la visita a una cooperativa anomenada Armadillo al barri del Trastevere. Instal·lada en un bloc d’edificis de gent senzilla, i on hi viu per cert el sempre genial director de cinema Nanni Moretti, aquesta botiga ofereix cafès i menjars de comerç just, roba, objectes de regal i mil coses més. També llibres. 

N’he comprat tres: Un mese con Montalbano (Andrea Camilleri), Mia sorella c’ha due bocche (Ninni Binetti) i Pasolini, una via violenta. Una compra de luxe en una ciutat per abandonar-se i somiar, viure i renovar-se.
10 d’octubre 2013

DIARI DE ROMA (2): ART I LLETRES, POESÍA


Els qui ens dediquem a definir els espais, paisatges i persones amb mots i frases, poesies i textos, tenim fàcil crear en una ciutat, Roma, que et satura la vista amb la bellesa que amaga cada racó que camines. 

Després del mati de compres a llocs assequibles i del tafaneig a tots aquells altres comerços de moda amb preus intocables, i d’una bona “birra alla spina”, ha arribat la tarda i amb ella el moment de presentar a l’Institut Cervantes, ple a vesar de públic, la Red Internacional de Escritores por la Tierra i els diferents llibres previstos amb lectura de poesia inclosa per uns assistents molt atents. 

Entre ells, el famós actor Omero Antonutti, protagonista de tantes pel·lícules com El Dorado (Carlos Saura), Good Morning Babilonia (Paolo i Vittorio Taviani) o El Sur (Victor Erice). Antonutti és tot un cavaller i sobretot una persona agraïda que ha vingut a escoltar, donar suport a la cultura i participar amb la seva presència. La primera foto és la meva amb ell tot just abans de començar l’acte,  moment que he aprofitat per parlar amb calma amb aquest personatge. 

La segona imatge és una demostració de l’amor i la passió que desperten a Roma, i a tota Itàlia, la cultura i les lletres. Omplir una sala com la del Instituto Cervantes, per a unes 80 persones, seria un repte al nostre país on les presentacions de llibres no arrosseguen, ni de lluny, a tants incondicionals. 

Però aquí, a la capital romana, és senzill desbordar els espais de culte i cultes. La presentació ha estat tot un repte i una oportunitat de presentar al món els meus textos.

Ofereixo una tercera foto. La del President de la Red Internacional de Escritores por la Tierra, Ángel Juárez, l’amic i poeta italià Bartolomeo Smaldone (que ha recorregut mig país per estar amb nosaltres) i un servidor. La foto està feta just al davant del restaurat om hem sopar, Arancia Blu, on se’ns ha ofert pernil de Parma, assortiment de formatges, pizza i xocolata a la pedra i casolana de postres. 

Demà toca tornar cap a casa però fins al vespre, quan sortirà el nostre vol, hi haurà temps per seguir gaudint Roma.


DIARI DE ROMA (1): ROMA CITTÀ APERTA


Roma ens ha acollit avui, 7 d’octubre, per regalar-nos durant tres dies la seva majestuositat, el seu llegat romà, el seu art que s’enfila per cadascuna de les llambordes dels seus carrerons cèntrics i de cada edifici històric que acull galeries amb exposicions, comerços d’antiquaris o petits museus que engrandeixen la capital italiana. 

Demà tocarà l’acte de presentació de la Red Internacional de Escritores por la Tierra a l’espai cultural més emblemàtic que uneix la cultura espanyola i la dels nostres veïns, el Instituto Cervantes. Allí, a més de presentar la RIET, s’hi presentaran alguns llibres de diferents poetes i entre ells, el meu estimat “Aforo Completo” que fa més d’un any que gira pel món i encara té vida. 

Allotjats a la Casa di Goethe, on va néixer el poeta, novel·lista, científic i artista, amb un museu dedicat a la seva obra artística i literària a la segona planta, som al centre de Roma, a la Via Corso. Des d’aquí, al centre, tots els carrers porten a la Roma sempre esperada i desitjada per un servidor. 

La primera imatge que comparteixo en aquest Diari de Roma és de la mítica Fontana di Trevi que no decep a cap dels seus espectadors quan se la troben, de cop, darrera d’un carreró on mai podries pensar-te que s’hi amagués aquest monument. 

La segona imatge és d’una de les places més emblemàtiques, grandioses i monumentals de la gran ciutat oberta (città aperta com la pel·lícula de Rossellini) que és Roma, la Piazza Venezia. Als peus del Capitoli, al costat del Fòrum Romà i amb el monument a Victor Manuel II com a principal element protagonista, aquest espai o plaça meravella a qui la veu i trepitja d’a prop. 

La Plaça Venècia és punt de partida de moltes rutes. Al davant la Via Corso, a la dreta al fons el Coliseu i a l’esquerra més grans vies i més grans monuments i edificis. El dinar d’avui ha estat de primera: pasta amb marisc i un bon vi blanc italià. La gastronomia en aquest país també es patrimoni mundial. Demà, segona entrega del Diari de Roma.
08 d’octubre 2013

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -