LA VISTA DEL PAISATGE
Un camp verd que
convida a la calma renovada i constant, el cel amb el seu silenci, conreu i
arbres plens de vida, una masia on imaginar històries del passat que encara es
mantenen a prop dels ulls que la guaiten des de la llunyania. I el cel, ara
blau i ple de núvols, apassiona el moment en què tries mirar sense dir res. I
al fons, en la distancia però xiuxiuejant, el mar que recorda altres èpoques en
que era més a prop però menys de casa.
S’obre la porta,
s’inunda la cambra de llum i davant, tot el paisatge. Noves passes, rutes per
descobrir, parets que s’agombolen per pietat cap al nou hoste. Els objectes
cercaran sols els seus racons i el cor assumirà el canvi bategant noves danses,
més suaus, que clamaran més dies nous.
Comentaris