COMENTARIS

Fa dies, varies setmanes, que no penjo comentaris. A tots els qui n’envieu cada dia us demano disculpes de tot cor. Ja vaig comentar que tenim a un molt bon amic, que a més m’ha fet de conseller i assessor,  en una etapa de malaltia ràpida i terminal. Tots els qui els coneixem i l’hem gaudit estem encara impactats i del tot incrèduls per la cruesa de la vida (i ja sabíem que era dura).

Els metges del país més desenvolupat a nivell mèdic, i ell viu allí fa uns mesos, ja han llençat la tovallola perquè no hi poden fer res. Nosaltres mai perdem l’esperança tot i les evidències. Lluitar contra el dolor és humà. 

Intento, com he fet els darrers anys que no han estat pas dòcils amb mi, escriure cada dia aquí, al blog, textos que enriqueixin, que us aportin quelcom, que no us deixin indiferents. Per això no penjo comentaris ni en penjaré de moment. Perquè sabeu, els qui entreu cada dia, que aquesta és una feina més i comporta temps i, sobretot i essencialment, ganes. 

Deixem que passin els dies, que puguem assimilar aquest cop quan arribi ara que ja es nota. Ua asseguro que és molt i molt dur. Petons i abraçades per tots i totes.